Resultats de la cerca

Conreà solament la cantiga de amigo , amb menyspreu de la moda cortesana, i s’aferrà a les fórmules de creació popular Tenen un especial interès les seves cantigas de tema mariner

Redactats a l’edat mitjana, els cançoners més antics són deguts a copistes de professió, monjos o seglars al servei de reis i de grans senyors L’ordenació de les peces seguí criteris molt diversos, bé per autors i més o menys cronològicament, bé per gèneres, formes o per la pàtria dels poetes Aviat sovintejà, però, la manca de criteri concret, i el copista transcrivia els poemes segons que li arribaven a les mans Pel fet de la relació entre cant i poesia, un bon nombre dels més antics eren musicats, però sovint la notació hi és negligida perquè depenia d’especialistes Hom coneix…

Serví a les corts d’Enric IV i d’Isabel I de Castella Fou un gran versificador, com ho demostren les cent quatre composicions amoroses, satíriques i religioses aplegades en un Cancionero propi, i després novament recopilades en el Cancionero general 1511 d’Hernando del Castillo És autor, també, d’una dotzena de lletres en prosa, i li ha estat atribuïda una biografia de l’arquebisbe de Granada, Hernando de Talavera

Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París

La seva obra, d’una gran extensió però d’escassa personalitat, és recollida en els cançoners, i utilitza tots els gèneres típics de la poesia galaicoportuguesa

Només dues cantigas d’amigo apareixen com a seves en els cançoners d’Ajuda i de la Biblioteca Nacional de Lisboa Pels seus temes és considerat un dels representants més purs de la tradició gallega

Identificable amb algun dels diferents Jaumes del llinatge Escrivà Tres cançoners del s XV li atribueixen una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, no totes, però, de paternitat segura En la que comença amb Pusque demandat m'avets juga jocosament amb el seu cognom

Figura important dels cançoners, conreà tots els gèneres cantiga d’amic, d’amor, burla èpica i sàtira política i moral i collaborà amb Alfons X en les Cantigas de Santa María Hi ha una edició crítica de la seva obra a cura de Giuseppe Tavani Le poesie di Ayras Nunez 1964

Professor de romanística i anglística a la Universitat de Göttingen Treballà sobre la literatura castellana Poema del Cid , 1879 i els cançoners, la francesa Jean de Mairet , 1888 i l’alemanya i l’anglesa medievals Kürenberg und die Nibelungen , 1874 Brut , 1877 El 1881 fundà i dirigí la revista “Romanische Forschungen” i el 1890 el Kritischer Bericht für die Fortschritte der romanischen Philologie

Fou professor a les universitats de Poitiers, Tolosa i París i director d’estudis a l’École Pratique des Hautes-Études Escriví Les origines de la poésie lyrique en France au Moyen Âge 1889, unes bibliografies de cançoners provençals 1916 i francesos 1918, diverses edicions de texts lírics i dramàtics medievals Guillem IX, Gavaldà, Hug de Sant Circ, el català Berenguer de Palol, les Joies del Gai Saber, etc, La poésie lyrique des Troubadours 1934, etc Des del 1945 fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans