Resultats de la cerca

Hom distingeix tres gèneres principals de cantigas les cantigas d’amigo , les cantigas d’amor i les cantigas d’escarnho e de mal dizer També hi hagué cantigas de caràcter religiós, com les Cantigas de Santa Maria Alfons X de Castella-Lleó

Posteriorment fou dirigida per Oriol Ponsa 1973-78, Edmon Colomer 1978-81 i Josep Prats des del 1981 El seu repertori comprèn un ampli espectre estilístic Ha participat sovint en audicions simfonicocorals i ha efectuat enregistraments per a ràdio i televisió que combinen la música coral amb l’acció escènica i coreogràfica Ha actuat en diversos països europeus i és membre actiu de la Federació Catalana d’Entitats Corals, d’Europa Cantat i de la International Federation for Choral Music També ha estat dirigida puntualment per mestres com László Heltay, Pierre Cao, Salvador Mas o Antoni Ros i…

El seu origen, en oposició amb el caràcter cortesà de la cantiga d’amor, és popular, i recorda el matriarcat latent en la vida rural gallega Hom les ha relacionades amb les kharjas mossàrabs, i la fórmula ha estat emprada a França chansons de femme i a Alemanya Frauenlieder, Wineleodes , però és en els cançoners medievals gallecs on assoleix la seva major riquesa i la matisació psicològica Formalment hi és bàsic el parallelisme o la repetició del mateix vers amb molt lleus modificacions es tracta potser d’una vella fórmula màgica o d’un recurs mnemotècnic característic de la…

Hi és ben perceptible la influència provençal, fins i tot en el lèxic, bé que la queixa amorosa esdevé més intensificada i malenconiosa en la lírica galaicoportuguesa

Hom ha distingit entre la cantiga d’escarnho , on la crítica és més cortesana i encoberta, i la cantiga de mal dizer , sàtira personal, caricaturesca, de gran interès lèxic, històric i sociològic

Poeta cortesà de Ferran III i d’Alfons X, viatjà per terres catalanes i dedicà poemes a Jaume I de Catalunya-Aragó Conreà tots els gèneres —cantiga d’amic, d’amor i de mal dizer — i compongué prantos funerals, com el que dedicà a Beatriu de Suàbia Alfons X l’atacà en una cantiga d' escarnho per la seva fidelitat a la forma tradicional gallega, en comptes de la provençal, preferida pel monarca

Conreà solament la cantiga de amigo , amb menyspreu de la moda cortesana, i s’aferrà a les fórmules de creació popular Tenen un especial interès les seves cantigas de tema mariner

Figura important dels cançoners, conreà tots els gèneres cantiga d’amic, d’amor, burla èpica i sàtira política i moral i collaborà amb Alfons X en les Cantigas de Santa María Hi ha una edició crítica de la seva obra a cura de Giuseppe Tavani Le poesie di Ayras Nunez 1964

Resideix a Barcelona des del 1965 La seva obra lírica és recollida en els volums Borralleira pra sementar unha verba 1974, Non teño outra cantiga 1975, Do Faro ao Miño 1978 i Aquarium 1982 Ha estudiat la premsa gallega en l’exili Nova Galiza Revista dos escritores galegos antifeixistas, Barcelona, 1937-38 i ha recopilat en un volum els discursos dels parlamentaris galleguistes durant la República Ha publicat els assaigs polítics Castelao e Catalunya 1979 bilingüe, en gallec i català, i Nacionalidades colonizadas de Europa Occidental 1980, a més de Simboloxía do Románico de Pantón…

Fill d’Alfons I i Mafalda de Savoia Abans d’accedir al tron, dirigí una expedició per terres andalusines 1178 i lluità contra els almohades 1184 Esdevingut rei, concedí furs i privilegis per estimular el poblament de les zones frontereres, la protecció de les quals encomanà als ordes militars La seva actitud anticastellana el dugué a concertar un pacte d’aliança amb Alfons el Cast de Catalunya-Aragó i Alfons IX de Lleó Osca, 1191, però després se separà del lleonès i signà un tractat amb castellans i aragonesos 1197, que tingué com a conseqüència una penetració portuguesa per terres de Lleó…