Resultats de la cerca

Autodidacte, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català 1891 També participà activament en la creació de l’Esbart de Dansaires 1907 i dirigí l’Esbart Català 1909, les primeres entitats dedicades a la preservació i la divulgació de la dansa popular catalana Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona, en la secció de folklore, i collaborà en les seves publicacions Ensenyà folklore en diverses institucions barcelonines i collaborà amb el Centro de Estudios de Etnología Peninsular i amb l’…

Fou professor de teologia del seminari de Barcelona i el 1968 fou nomenat bisbe auxiliar d’aquesta ciutat És autor de "Miles Christi” en la espiritualidad de san Cipriano 1956, tesi doctoral a la universitat gregoriana de Roma, i Espiritualitat del sacerdot diocesà 1962 Presidí la Comissió Episcopal de Missions i de Cooperació entre les Esglésies de l’episcopat espanyol 1972

Filla d’ Aureli Capmany  i neta de Sebastià Farnés Estudià a l’Institut-Escola i cursà estudis universitaris de filosofia Per dificultats econòmiques, es guanyà la vida com a talladora de vidre i es dedicà també a l’ensenyament Els anys quaranta participà en activitats culturals clandestines, i entrà en contacte amb el grup d’intellectuals de la revista Ariel  1946-51 Després d’un any com a directora d’un institut de secundària de Badalona 1951, en 1952-53 cursà estudis, becada per l’Institut Francès, a la Universitat de la Sorbona Inicià la seva trajectòria literària en la novella, gènere…

Fou deixeble de Francesc Labarta a l’escola de Llotja de Barcelona i membre del grup dels Evolucionistes La seva temàtica, fidel a les normes del paisatgisme naturalista, i el seu estil, de grafia detallista i traços fins, se centra al Montseny i a la Barcelona vella Hom destaca entre els seus premis el de Travelling Exhibition de Nova York 1926 i la medalla d’or al concurs “Barcelona vista pels seus artistes” 1931 Illustrà edicions de bibliòfil Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona Fou membre del grup de la Sala Parés

Vida i obra Era membre d’una noble família originària de Girona El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada recentment per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la confiscació dels béns després de la guerra de Successió 1700-14 En tornar del desterrament, la…

El projecte, com escriu Pierre Vilar, partí de la insòlita confluència entre la iniciativa de la Junta de Comerç de Barcelona, que volia oferir ferms referents històrics al renaixement econòmic de Catalunya, i un intellectual capaç d’advertir en el desenvolupament material i en l’equilibri social la vertadera història d’un poble L’interès de la Junta de Comerç pels orígens i progressos de l’antic Consolat començà al principi dels anys setanta del segle XVIII, que encarregà a l’advocat Antoni Juglà i Font l’arranjament del seu arxiu amb la intenció de rescatar documents per a la formació d’un…

Adquirida al cap d’un any per l’editor Baguñà, des del 1910 en fou el principal collaborador Josep M Folch i Torres , que, a més d’altres seccions, hi publicà des del 1915 les cèlebres Pàgines viscudes En els primers temps hi collaboraren també Aureli Capmany, Manuel Marinello, Josep Morató i Manuel Folch i Torres, i posteriorment Lluís Almerich i Xavier Bonfill Els seus principals illustradors foren Cornet, Junceda i Llaverias Del 1913 al 1914 incloïa cada setmana, a més d’un fulletó amb una novella de Folch i Torres, un dels Contes d’En Patufet La revista, que havia anat…

El 1963 ingressà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, on participà com a ajudant de direcció en muntatges de MA Capmany i R Salvat com ara Vent de garbí i una mica de por 1964, Ronda de mort a Sinera 1965 o La bona persona de Sezuan 1966 El 1967 dirigí No importa dónde se nace , de R Salvat, i Balades del clam i la fam , de X Fàbregas, i el 1968, Juli Cèsar , de W Shakespeare Des del 1968 fins al 1975, juntament amb MA Capmany i JV Alcover, formà la Companyia Ca, Barret, i s’encarregà de la direcció i producció dels espectacles de cabaret a la Cova del Drac,…

Primer marquès de Capmany 1798 Fill i hereu d’Ignasi de Sabater i d’Oriol, senyor de Vergós-Garrejat, Queraltill, Rabassa, Palamós, l’Astor, Durban i Balsareny de Segarra, i d’Anna Manuela de Vilanova i de Roset, baronessa de Capmany Durant la guerra del Francès presidí la Junta de Defensa de Cervera d’on fou regidor perpetu i fou governador del corregiment Publicà, amb les sigles DC , l’opuscle Converses tingudes entre dos honrats pagesos catalans sobre los punts més importants de l’actual defensa de Catalunya Manresa 1812, reeditat diverses vegades, i Breve…

Ha passat als Capmany