Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
caputxó
Tecnologia
Coberta metàl·lica o plàstica, generalment en forma de con o de cilindre buit, tancada per un dels extrems i emprada en molts mecanismes per a protegir una peça o element.
caputxó
Ictiologia
Peix selaci, marí i bentònic, del subordre dels batoïdeus, que pot fer de llargada fins a 1,5 m.
Té el rostre llarg i punxegut, amb el perfil anterior dels cos escotat presenta denticles dèrmics grossos a la part dorsal de la cua i petits per tot el cos, el color del qual és gris pissarra al dors, i blanquinós o grisenc, amb taques negres, al ventre Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes, dels 100 als 300 m Aquesta rajada és comuna a l’Atlàntic, al canal de la Mànega i a la Mediterrànea És conegut també amb els noms de càvec i corretja
cogulla
Indumentària
Hàbit monacal amb caputxa.
La cuculla romana era una esclavina ampla amb caputxó, d’origen nòrdic, emprada per la gent del poble Alguns monjos orientals l’adoptaren des del segle IV La regla de sant Benet cap 55 la prescriu, però es tracta ja d’un hàbit amb escapulari i màniga ampla Després es convertí en una vestimenta pròpiament monacal, negra benedictins, cluniacencs, agustins o blanca camaldulencs, cistercencs
cobra

Cobra índia
Chethan Kumar iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’ofidis, de la família dels elàpids, de coloració variable.
Les cobres, quan estan excitades, poden expandir el coll per formar una mena de caputxó, moviment que efectuen aixecant les costelles cervicals que giren al voltant de llur articulació vertebral en fer aquest moviment, en algunes espècies es posen de manifest diversos dibuixos característics Les cobres més conegudes són la cobra índia Naja naja que ateny d’1,5 a 2 m de llargada i viu tant en llocs de vegetació densa com en llocs semidesèrtics de la Xina, l’Índia, Birmània, les illes de la Sonda i Sri Lanka, la cobra egípcia o àspid Naja haje , que té una llargada de poc més de 2 m i viu a…
píleu
Meteorologia
Núvol de petita extensió en forma de barret o caputxó situat damunt del cim d’un núvol cumuliforme.
De vegades s’observen diversos pileus superposats El pileus apareix generalment sobre els núvols de tipus cúmulus o cumulonimbus, quan el seu creixement vertical interfereix un corrent o vent horitzontal existent en aquells nivells de l’atmosfera
colobra
colobra escurçonera
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom que hom dóna a diversos rèptils ofidis, especialment als de la família dels colúbrids.
Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids Cal destacar-ne les següents colobra verda i groga Coluber viridiflavus , que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura Habita el NE…
Capet

Arbre geneaològic dels Capet directes
Història
Nom que rebé la descendència agnada del rei de França, Hug I de França (anomenat capet pel caputxó que portava mentre era abat laic).
Ha format nombroses branques regnants a França i a diversos països Són anomenats Capet directes els reis de França de la tercera dinastia des d’Hug Capet 987 fins a Carles IV 1328
acrosoma

Biologia
Vesícula plena d’enzims hidrolítics i substàncies riques en glúcids que embolcalla la part anterior del nucli de l’espermatozoide com si fos un caputxó, juntament amb el qual constitueix el cap del gàmeta.
Deriva del grànul acrosòmic i és delimitat per una membrana externa i una altra interna, contigua a la del nucli L’acrosoma té una gran importància en el moment del reconeixement i la penetració de l’espermatozoide en les membranes oocitàries reacció acrosòmica
peixos

Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…