Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Dino Buzzati
Literatura italiana
Narrador italià.
Estudià dret i féu de periodista A partir d' Il deserto dei Tartari 1940 i sobretot I sette messaggeri 1942 es destacà com a narrador de fantasia desbordada i d’humor caricaturesc, a mig camí del surrealisme i la literatura de l’absurd Entre els principals reculls cal esmentar Paura alla Scala 1948, Un caso clinico 1953 i Il crollo della Baliverna 1954
Antoni Batllori i Obiols
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Comunicació
Dibuixant il·lustrador, que signava Toni.
Era fill i deixeble d’ Antoni Batllori i Jofré Publicà acudits sobre temes d’actualitat en la premsa periòdica El Noticiero Universal , Avui i El País , on signava Tonight i en revistes El Jueves , El Papus i El Triangle , amb un estil marcadament caricaturesc Des del 1994 collaborà a La Vanguardia amb la tira diària d’humor polític “Ninots” És autor d’alguns volums de reculls de les seves tires, entre els quals Pobres abuelos 1992, Ninots La política de 1999 en tiras 2000, Pujol, 1995-2003 2003 i Aznar 2004 També treballà en el camp del cinema, especialment l’infantil,…
Els Simpson
Sèrie d’animació creada pel dibuixant, guionista i autor de còmics nord-americà Matt Groening (Portland, Oregon, 15 de febrer de 1954).
És protagonitzada per la família del mateix nom formada per Homer, el pare, Marge, la mare, i els seus fills Bart, Lisa i Maggie, entorn de la qual apareixen altres personatges segons l’argument Té l’origen en els curts d’animació emesos en el programa de varietats The Tracey Ullman Show 1987 El primer episodi l’emeté la cadena Fox el 17 de desembre de 1989, on ha continuat ininterrompudament El 2019 arribà als trenta anys, cosa que la convertia en la sèrie més llarga de la història Aconseguí un èxit immediat gràcies a la combinació d’humor càustic i irreverent, de vegades polèmic, el reflex…
ninot
Art
Figura de persona o d’animal dibuixada o esculpida amb un cert aspecte grotesc o caricaturesc.
La Cubana

Campanades de boda, de La Cubana
© David Ruano / La Cubana
Teatre
Grup teatral fundat el 1980 per Vicky Plana i Jordi Milán, que n’és el director.
Iniciat com a grup d’aficionats, es professionalitzà l’any 1983 Els seus orígens se situen en la tradició del teatre al carrer, les cercaviles i també els happenings i les accions que busquen la participació del públic Posteriorment ha derivat vers unes actuacions a cavall de la revista, el musical i la comèdia, amb les quals ha aconseguit un gran èxit gràcies a l’humor paròdic i caricaturesc d’arrel popular i uns muntatges cada cop més elaborats, molt sovint consistents en esquetxos entorn d’un mateix tema o bé independents més que no pas a partir d’un desenvolupament amb…
Falles de València

Falla
© C.I.C - Moià
Folklore
Celebració popular tradicional de moltes poblacions del País Valencià consistent en la crema de figures construïdes a propòsit durant la nit de la festa de Sant Josep (19 de març).
Les figures són bàsicament figures corpòries de caràcter caricaturesc ninots , les quals, acompanyades d’altres de secundàries, hom installa planta a carrers de València i d’altres poblacions valencianes en aquesta data i que hom crema durant la nit Tant els ninots com les escenes amb què s’articulen tenen gairebé sempre una intenció satírica de l'actualitat més immediata, de crítica de costums i també política L’àrea geogràfica de les falles arriba, pel nord, fins a Benicarló, i pel sud, fins a Dénia La tradició dels focs de Sant Joan, a Alacant i als pobles de les comarques…
Isidre Nonell i Monturiol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill d’un petit fabricant de pastes de sopa Fou deixeble de Josep Mirabent i de l’acadèmia Martínez Altés, on conegué Xavier Nogués Estudià després amb Lluís Graner El 1892 ja presentà a la sala Parés algunes obres que foren qualificades d’impressionistes per la crítica, i l’any següent, dins el grup Acadèmia Lliure, formà part d’una exposició collectiva encapçalada per Rusiñol, que també fou molt combatuda per l’esbossament de les obres presentades Alumne de Llotja, en 1895-96 hi coincidí amb Joaquim Mir —amb qui formava la Colla del Safrà — i amb Gosé, Sunyer i Torres-Garcia El 1894…
sàtira
Literatura
Modalitat literària que té per objecte la denúncia, mitjançant l’escarni, d’usos i comportaments socials coetanis, individuals o col·lectius, que l’autor considera reprovables.
Tot i que pot aparèixer en el marc de diferents gèneres en vers i prosa, n’és característica la combinació d’un judici moral censurador i una representació ridiculitzadora d’allò que l’escriptor s’ha proposat denigrar Sovint el seu blanc és una persona real, concreta, com passa en la invectiva de vegades ho és un grup o institució política, una incorrecció social com ara la hipocresia en el Tartuf de Molière o fins i tot una particular visió del món com la filosofia de Leibniz en el Càndid de Voltaire Les tècniques més usuals amb què degrada les seves víctimes són la descripció exagerada de…