Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
tràquea

1, tràquea, 2, laringe; 3, cartílags traqueals; 4, bronquis principals
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell respiratori dels vertebrats tetràpodes format per un conjunt d’anells cartilaginosos derivats de l’esquelet visceral dels peixos.
En l’home adult ateny de 10 a 12 cm de longitud i és situat a la part anterior i inferior del coll, continua cap a dalt amb la laringe i es divideix en dues branques, que constitueixen els bronquis
costella

costella Esquelet de la caixa toràcica de l’home
© Fototeca.cat
Anatomia
Cadascun dels ossos corbs que formen les parets de la cavitat toràcica i serveixen per a defensar els òrgans que hi són continguts (pulmons i cor).
En l’home el nombre de costelles és de dotze parells, unides per darrere a la columna vertebral dorsal per les articulacions vertebrocostal i transversocostal, i per davant a l’estern pels cartílags costals Les set primeres són veritables , anomenades així perquè s’uneixen a cartílags que s’articulen cadascun d’ells amb l’estern les tres següents són falses , perquè el cartílag s’uneix al de les costelles superiors, i les dues darreres són flotants , perquè el cartílag és lliure Anatòmicament, de darrere a davant té una extremitat engrossida, anomenada cap , que s’…
proteoglican
Bioquímica
Biomolècula formada per una cadena peptídica central a la qual hi ha units covalentment un gran nombre de polisacàrids, bàsicament glicosaminoglicans.
Són molt freqüents a la matriu extracellular, als cartílags i als teixits connectius
Giovanni Domenico Santorini
Metge italià.
S'especialitzà en anatomia i descriví diversos cartílags, plexes, conductes, etc És un dels creadors de l’obstetrícia Estudià també la circulació sanguínia del cap
articulació

Articulació diartroïdal coxo-femoral
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Zona d’unió entre dues parts rígides d’un animal (ossos, artells) que els dóna mobilitat.
Les articulacions òssies es componen essencialment de les superfícies articulars, o parts dels ossos que es troben en contacte dels cartílags articulars, que recobreixen les superfícies articulars i eviten llur desgast dels lligaments articulars, amb formes diverses, intra o extraarticulars, que mantenen en contacte les superfícies articulars de la càpsula articular o sinovial, que limita l’articulació, i amb la seva secreció, la sinòvia, lubrifica l’articulació i, a vegades, d’unes formacions cartilaginoses menisc del genoll, disc intervertebral, etc que s’interposen entre les…
teixit cartilaginós
Biologia
Varietat de teixit de sosteniment modelat, anomenat també cartílag.
És d’origen mesodèrmic i es caracteritza pel fet d’ésser resistent, elàstic i deformable És constituït per condròcits cèllules cartilaginoses i per una substància intercellular, a través de la qual s’efectua el transport de substàncies És desproveït de vasos sanguinis, la qual cosa implica una escassa activitat metabòlica Hi ha tres varietats de teixit cartilaginós el cartílag hialí, el fibrocartílag i el cartílag elàstic La varietat anomenada cartílag hialí , en l’home, forma una gran part de l’esquelet embrionari, el revestiment de les superfícies articulars de l’adult, els cartílags…
presbifonia
Medicina
Conjunt de canvis que es produeixen en la fonació quan s’arriba a l’edat avançada.
Tot i que l’edat cronològica i la biològica no sempre coincideixen, es considera que l’edat es manté estable des dels 20 anys fins als 60, quan l’envelliment dels òrgans implicats en la fonació comença a provocar-hi canvis Els cartílags s’ossifiquen, les articulacions es deterioren, la musculatura s’atrofia i disminueixen les secrecions generant un augment d’aire a la veu, increment de fatiga local i una disminució de la flexibilitat Els canvis hormonals propis de l’edat potencien aquests canvis
anell
Anatomia animal
Òrgan, àrea o matèria de forma anular, com les obertures que presenten certs músculs o aponeurosis per a donar pas a vasos, nervis, etc.
En l’home hom distingueix, principalment l' anell crural , a l’obertura abdominal del conducte femoral l' anell inguinal profund , l’obertura de la fàscia transversa per a donar pas al cordó espermàtic i al lligament rodó, i l' anell inguinal superficial o subcutani , a l’obertura de l’aponeurosi del múscul oblic extern per a aquests mateixos òrgans l' anell tranqueal , que és qualsevol dels cartílags traqueals l' anell umbilical en l’obertura de la paret abdominal per a donar pas al cordó umbilical i l' anell de Waldeyer , constituït per les amígdales linguals, palatines i…