Resultats de la cerca

La força electromotriu, la freqüència o el parell generat són proporcionals a la velocitat del vent, de forma que hom la pot obtenir mesurant aquestes magnituds amb els aparells corresponents, prèviament calibrats en metres per segon

Dintre les dermatofícies micosis cutànies produïdes pels fongs Dermatophytes , paràsits quasi exclusius de la capa còrnia de l’epidermis i de la beina ceratinitzada dels pèls, hom pot diferenciar clínicament les tinyes localitzades en el cuir cabellut de les epidermomicosis favus cutani, herpes circinat, èczema marginat d’Hebra, etc, localitzades a l’epidermis, i de les oniocomicosis , localitzades a les ungles Les tinyes més importants són els favus o la tinya favosa i les tinyes tonsurants El favus és una tinya poc contagiosa, pròpia en altre temps dels escolars del medi rural, causada per…

La part principal dels sostenidors són les dues copes o cassoletes destinades a cobrir els pits i a sostenir-los En funció de com són aquestes copes, i amb quins materials estan fetes, es pot parlar de sostenidors enconxats , amb copes folrades d’escuma que arrodoneixen i modelen els pits, de sostenidors d’augment , que enconxats amb un folre més gruixut a la part inferior de la copa realcen els pits i fan que n'augmenti aparentment el volum, i de sostenidors preformats , les copes dels quals són tallades en una sola peça i, per tant, no tenen costures Generalment, els…

L’hèlix i el generador s’orienten sempre de cara al vent per acció d’una aleta de direcció, de tal manera que, per un sistema d’indicació de posició, hom pot llegir també la direcció del vent

El miceli normal correspon al gametòfit i presenta hifes ramificades, de membrana quitinosa És típic que els septes que separen les cèllules presentin un o diversos porus o aparells sinàptics, com passa en algunes algues A vegades formen estromes, per agregació d’hifes en forma de prosènquima o de plectènquima sobre o dins els quals es formen els òrgans reproductors No és rar que alguns estromes acumulin reserves i es converteixin en formes resistents, els esclerocis La reproducció té lloc bàsicament per tricogàmia El gametangi femení, l’ascogoni, és fecundat pels espermacis, gàmetes…

Situació i presentació Es troba a l’extrem SW del Segrià, al sector morfològicament pròxim a les Garrigues Limita amb els termes de Mequinensa Baix Cinca a l’W, Faió Terra Alta i Riba-roja d’Ebre Ribera d’Ebre al S i E, respectivament, i amb els segrianencs de Maials NE i Seròs N S'estén en part a l’esquerra de l’Ebre, a l’indret on hi ha el pantà de Riba-roja, que forma un sector del seu límit occidental, on s’alcen les elevacions de la serra de Campells, continuació vers el S de les del veí terme de Mequinensa Els Tossals d’Almatret, al límit amb l’Aiguabarreig, són catalogats en el PEIN La…

Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…

Situació i presentació Es troba a llevant de les terres guillerienques, i forma la separació natural entre la Plana i les Guilleries Limita al N amb el municipi de Folgueroles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al SE amb Viladrau, al SW amb Taradell, a l’W amb Santa Eugènia de Berga i al NW amb Calldetenes Les terres de llevant es configuren com les serralades del sector de Guilleries, estenent-se des de la collada del Vilar, al límit amb Taradell i Viladrau, fins a Coll Pedrís, en la confluència del límit amb Folgueroles Tot aquest sector fronterer, format amb materials del Terciari, s’…