Resultats de la cerca

Tant els seus membres com les seves publicacions, bé que oberts a tot el País Valencià i a l’exterior, s’han limitat preferentment a la regió de Castelló Des de la fundació fins a la guerra civil de 1936-39 aplegà el bo i millor de la intellectualitat del nord del País Valencià i esdevingué una de les entitats més sòlides i fecundes en el seu camp El 1932 convocà l’Assemblea d’Escriptors Valencians que adoptà les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans El “Butlletí” de la societat, publicat des de la fundació i només interromput per la guerra civil, és una de les revistes erudites…

Començà a ésser publicada el 1920, en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d’Àngel Sánchez i Gozalbo, després Bàsicament dedicada a l’erudició local, ha destinat també molt d’espai a temes més generals d’història literària, de lingüística, d’arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l’assaig científic i sociològic Cessà d’aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral Destaquen en les seves collaboracions treballs tan importants com els estudis de dret valencià d’Honori…

Pertany a la Hidroelèctrica Castellonenca i proveeix Castelló de la Plana

Patentà uns models de gasògens per a automoció fou delegat del ministeri d’indústria a Castelló Publicà monografies tècniques Reactores nucleares i econòmiques L’economia del Regne de València segons Cavanilles , 1978, i conreà l’assaig i la narrativa en castellà Temas de nuestro tiempo i en català El sector menyspreat Fou president de la Societat Castellonenca de Cultura 1970

Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca Un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura, participà als Jocs Florals de València i fou premiat el 1925, el 1926 i el 1929 El seu llibre Elegies 1928 reflecteix influències d’Ausiàs Marc i de López-Picó Més tard publicà Terra 1935, diversos fascicles de poemes satírics i, encara, un nou volum líric, Llàntia viva 1947

En l’impuls al document, hi tingué un paper preponderant la Societat Castellonenca de Cultura També s’hi adheriren, entre altres entitats, Lo Rat-Penat, la Unió Valencianista i el Centre de Cultura Valenciana D’entre la cinquantena de personalitats que signaren el document, tingué un paper destacat Carles Salvador , principal autor de les adaptacions Entre d’altres, també subscriviren les Normes Manuel Sanchis Guarner, Lluís Revest, Joan Beneyto i Salvador Guinot

D’una família de propietaris rurals, estudià a Barcelona i a Madrid Installat a Castelló de la Plana, intervingué en la política local amb significació conservadora, fundà els setmanaris Don Cristóbal 1887 i Ayer y Hoy 1902, i dirigí els diaris El Heraldo de Castellón i La Tribuna Fou un dels principals promotors de la Societat Castellonenca de Cultura 1920 De les seves obres, totes en castellà, destaquen la novella Doña Abdulia 1904 i la monografia històrica Catí 1929

Collaborà en El Crit de la Muntanya , El Camí , Arte y Letras , Revista de Castellón , Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura i d’altres publicacions periòdiques Publicà la novella curta Llauradoreta 1915, el recull de narracions Bolangera de dimonis 1931, l’assaig El paisatge en la literatura valenciana 1934 i els estudis Pintors del Maestrat 1932, Bernat Serra, pintor de Tortosa i de Morella 1935 i Pintores de Morella 1943, tots sobre els s XIV i XV Fou un dels principals impulsors de la Societat Castellonenca de Cultura

Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València, i membre corresponent de la Real Academia de la Historia i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura, publicà diversos treballs sobre temes medievals i del segle XVIII Cognoms castellonencs de 1588 i 1769 1965 i Primeros años de la fábrica de cerámica de Alcora 1973, entre altres Fou també autor de nombrosos catàlegs i repertoris d’arxius comarcals Catálogos de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón, Noticias documentales para la historia de Lucena i una Guía de la Provincia de Castellón

pairalista i de paisatgisme sentimental, si bé pels volts dels setanta girà cap a l’intimisme Edità el primer llibre el 1967 Aiguamoll i senill , i publicà un total de 17 poemaris i, en edicions privades, algunes de les seves obres premiades en diferents jocs florals Dissabte de maig, Do de l’amor, Tríptic de primavera , etc El 1981 la Societat Castellonenca de Cultura publicà la seva Obra Completa , que aplega poemes i contes escrits en 1965-80, a més de Poemes 1975, Trobes d’amor i de mort 1976, Tríptic casolà 1979 i Tres contes 1979