Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
arada de pala fixa
Agronomia
Arada moderna de pala no giratòria.
Tomba la terra cap a un sol costat, la qual cosa, si hom vol evitar els cavallons, fa més laboriosa la llaurada
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
arada de pala giratòria
Agronomia
Arada moderna de pala, capaç de girar entorn del dental o de la cama.
Permet de tombar la terra cap a un costat o cap l’altre, la qual cosa, sobretot si hom vol evitar els cavallons, facilita la llaurada El tipus més senzill d’arada de pala giratòria té la pala, que és simètrica respecte a l’eix de gir, amb una vora que fa de rella o de ganiveta, i una altra que fa de ganiveta o de rella, segons la posició triada La forma que en aquest cas ha de tenir la pala fa que la llaurada no sigui del tot perfecta, i per això algunes arades de pala giratòria, com l' arada de pala giratoria doble , tenen, de fet, una doble pala cilíndrica, capaç de girar en…
col

Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una mica compactes i…