Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
Celles
Castell de Celles-Vêves
© OPT - I. Monfort
Antoni Peres de les Celles
Arts decoratives
Mestre argenter resident a Barcelona, actiu durant la segona meitat del segle XV.
Treballà amb Pere Dies, essent cridats per Calixt III a la Cúria Romana, on per referències documentals sembla que realitzaren particularment roses d’or i espases
Antoni Cellers i Azcona
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona a l’Academia de San Fernando de Madrid des del 1797, de la qual fou després membre, i a Roma 1803-14 Del 1816 al 1818 dissenyà diversos projectes d’obres públiques a Lleida, entre ells un del canal d’Urgell, els plans del qual foren aprofitats per al traçat definitiu del 1852 El 1817 dirigí uns cursos gratuïts d’arquitectura de la Junta de Comerç de Barcelona, i dos anys més tard inicià les classes regulars Autor del palau neoclàssic d’Alòs i de Dou vers el 1818 de Barcelona —confós sovint amb el que després fou de l’Ateneu Politècnic—,…
cambra aerífera
Botànica
Cadascuna de les cel·les que hi ha a la superfície d’algunes hepàtiques tal·loses (marcancials).
Aquestes celles, separades entre elles per cloendes constituïdes per petites cèllules, contenen els filaments assimiladors, i es comuniquen a l’exterior per un porus complex
bresca
Bresca amb mel
© Leonid Nyshko - Fotolia.com
Apicultura
Estructura de cera del rusc construïda per les abelles i altres himenòpters, composta de cel·les prismàtiques hexagonals, i destinada a l’emmagatzematge de mel, de pol·len i a la cria de larves.
La bresca de l’abella domèstica Apis mellifica té dues cares, és a dir, dues sèries de celles unides per llurs fons Les celles són disposades en rengles horitzontals La disposició relativa de les dues cares de la bresca és tal que, per a dos rengles corresponents situats cadascun d’ells en una de les dues cares, les rectes hipotètiques que uneixen els centres dels hexàgons que formen un rengle equidisten en una longitud equivalent a la meitat del radi de l’hexàgon A la bresca, amb la disposició de les celles, hom resol de manera perfecta el problema d’…
laura
Cristianisme
A l’Orient, institució monàstica consistent en un grup de cel·les monàstiques, a l’entorn d’una església comuna, pròpia d’una vida eremítica no isolada.
Aquest conjunt de celles fou després tancat per un mur, amb la qual cosa la laura no es distingeix d’un altre monestir Són cèlebres les laures de Sant Saba, a Jerusalem, la Gran Laura del mont Athos, etc La cartoixa, a l’Occident, també és un tipus de laura
cel·la calenta
Bateria de cel·les calentes per a la manipulació de materials radioactius
© Fototeca.cat
Física
Recinte estanc on hom col·loca, temporalment o permanentment, materials d’alta radioactivitat per tal de manipular-los a distància sense risc, o emmagatzemar-los.
És anomenada també cella d’alta activitat
cel·la
Apicultura
Cadascun dels petits compartiments de les bresques que construeixen alguns himenòpters; a l’interior, hi són criades les larves, i també serveixen de magatzem.
Les celles de les abelles Apis mellifica , construïdes amb cera, són prismàtiques hexagonals, i el fons de cadascuna és constituït per tres laminetes ròmbiques que formen un angle tríedre Cada rombe del fons correspon a un dels rombes de tres celles diferents de l’altra cara de la bresca Réaumur comprovà que l’obertura dels angles dels rombes 7° 32’ per als aguts i 109° 28’ per als obtusos assoleixen l’ideal de màxima economia de les parets dels fons de les celles L’articulació del fons de les celles d’ambdues cares de la bresca permet de…