Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida…
Alan Stivell
Música
Nom amb el qual és conegut Alan Cochevelou, cantant i músic folk
bretó.
De petit aprengué de tocar l’arpa celta antiga, i a 11 anys actuà a l’Olympia de París S'interessà per la música tradicional celta i la féu conèixer amb els instruments genuïns Amb la seva tasca de reivindicació popular, desvetllà el sentiment d’identitat del poble bretó i s’identificà amb tota la cultura cèltica A partir del 1970 actuà amb un conjunt instrumental en el qual combinava els instruments antics —i l’arpa celta— amb instruments propis de la música rock , fórmula que el féu molt popular entre el jovent de tot el món Ha enregistrat diversos…
Celtas Cortos
Música
Grup de folk-rock
espanyol format el 1986 a Valladolid i integrat per Jesús Cifuentes, Nacho Castro, Óscar García, Carlos Soto, Goyo Yebes i Alberto García.
Músics de formació clàssica i influïts pel jazz i la música folk , ompliren un buit en la música pop espanyola dels anys noranta en recuperar elements de la música celta i incorporar-los al rock Han editat els discs Rock celta Salida de emergencia 1989, Gente impresentable 1990, Cuéntame un cuento 1991, Tranquilo majete 1993, Nos vemos en los bares 1997 i Tienes la puerta abierta 1999, Grandes éxitos, pequeños fracasos 2001, Gente distinta 2002, C'est la vie 2003, 20 soplando versos 2006 i 40 de Abril 2008, entre d’altres
aurí | aurina
Història
Individu d’una tribu preromana dels càntabres, establerta a l’est del riu Nansa, Castella.
Sembla que era un grup celta infiltrat en aquesta comarca
Mabinogi
Història
Col·lecció de contes medievals gal·lesos coneguts a través de dos importants manuscrits anomenats Llyfr Gwyn Rhyddench (‘Llibre blanc de Rhyddench’, entre el 1300 i el 1325) i Llyfr Coch Hergest (‘Llibre vermell de Hergest’, entre el 1375 i el 1425).
Aquest floriment del geni celta, obra mestra de prosa medieval europea, es basa en relats cantats de temps immemorial, sobre temes mitològics, esdeveniments dels s V i VI l’edat heroica gallesa i contes populars
Melun
Ciutat
Ciutat de França, capital del departament de Sena i Marne, a ambdues ribes i en una illa (la ciutat vella) del Sena.
És un centre residencial Hi ha indústries tèxtils, lleteres i farmacèutiques Població celta i romana Melodunum , fou després un comtat franc, que el 1016 passà al domini de la corona francesa Hi ha l’església romanicogòtica de Notre-Dame segle XI
Salisbury
La catedral de Salisbury, construïda entre els anys 1220 i 1258, amb la torre de creuer del segle XIV
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, al Wiltshire i al NW de Southampton.
Bisbat anglicà Centre comercial i construccions mecàniques Catedral 1220-58, amb una torre de creuer 1330-70, que és la més alta d’Anglaterra 124 m A 2 km hi ha les ruïnes de la desapareguda ciutat de Sarum , població saxona emplaçada dins un antic castrum celta
Wilfrid
Cristianisme
Bisbe de York.
Monjo celta de Lindisfarne, conegué el monaquisme benedictí a Roma 654, que introduí a Ripon 657, juntament amb els usatges litúrgics romans, fet que li valgué l’oposició dels bisbes celtes i del rei Oswy Evangelitzà els frisons La seva festa se celebra el 12 d’octubre
Vix

Detall del crater de Vix (trobat al mont Lassois, França)
© Fototeca.cat-Corel
Localitat
Localitat del departament de Costa d’Or, a la Borgonya, França, al mont Lassois, prop de Châtillon-sur-Seine.
Antic oppidum celta de l’edat del ferro, el 1953 hi fou descoberta una sepultura del començament del s V aC que contenia un esquelet femení amb una diadema d’or d’uns 480 g, així com un gran crater de bronze esculpit d’1,64 m d’alçada i d’uns 200 kg de pes
fada
fada Il·lustració d’Alexandre de Riquer per al seu recull de poemes Crisantemes
© Fototeca.cat
Etnografia
Cronologia
Ésser fantàstic representat sota la figura d’una dona a la qual hom atribueix fetilleries i influències bones o dolentes per art màgica ( goja
).
Les fades formen part d’antigues creences de molts pobles i procedeixen probablement del món celta El cristianisme adaptà aquest mite, modificant-ne la funció, i a la literatura de l’edat mitjana s’apareixen als cavallers i els recomanen respecte a les lleis de l’Església Posteriorment esdevingueren un tema literari important, sobretot al s XIX, amb contistes com Grimm, Andersen, etc
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina