Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Centristes de Catalunya-UCD
Política
Organització política del Principat de Catalunya.
Es constituí el 1978 com a coalició electoral estable entre la UCD catalana, la Unió del Centre de Catalunya UCC i el grup d’Anton Cañellas i Balcells, Unió Democràtica Centre Ampli, i obtingué 12 diputats i 4 senadors en les eleccions legislatives espanyoles del 1979 Pel desembre del mateix any es transformà, a Girona, en partit unificat i autònom dins la UCD estatal, tot i que una bona part d’UCC no s’hi incorporà El 1980 assolí 18 escons al Parlament de Catalunya, on féu costat al govern de Jordi Pujol Amb Anton Cañellas —president— i Julià Valón —secretari general—, en foren…
Unió del Centre de Catalunya
Història
Partit polític sorgit el 1978 de la fusió de Centre Català, Lliga de Catalunya, Partit del Poble Català i altres col·lectius i grups menors de caire democratacristià, liberal i socialdemòcrata.
Presidit per Carles Güell i de Sentmenat ingressà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD , per la qual obtingué dos diputats 1979, però, a darrera hora, el gros del partit abandonà el procés d’unificació del centrisme català per la seva excessiva dependència de Madrid i el 1981 s’integrà en els rengles de Convergència Democràtica de Catalunya
Léon Gambetta

León Gambetta
© Fototeca.cat
Història
Polític francès.
Advocat, fou elegit diputat el 1869 i dirigí els republicans radicals, oposat a Napoleó III Elaborà un programa radical basat en el sufragi universal, la supressió de títols, l’elecció de funcionaris, la supressió de l’exèrcit, l’abolició dels monopolis, etc El 1870 proclamà la Tercera República i maldà per salvar París dimití com a protesta per la cessió d’Alsàcia i de Lorena Reelegit pel juliol del 1871, féu costat a Thiers contra els monàrquics i dirigí la unió republicana basada en la petita burgesia, però més tard s’alià amb els centristes i votà la constitució del 1875…
Kjell Magne Bondevik
Política
Polític noruec.
Graduat per la facultat lliure de teologia el 1975, el 1979 fou ordenat pastor de l’església luterana noruega Diputat pel partit democratacristià des del 1979, en fou secretari general 1983-95 Ministre d’educació 1983-86 i d’afers estrangers 1989-90, en 1997-2000 fou primer ministre al capdavant d’un govern de coalició format per democristians, liberals i centristes Fou revalidat en el càrrec a l’octubre del 2001 en una altra coalició en la qual el partit de centre fou substituït pels conservadors i amb el suport de l’ultradretà Partit del Progrés En les eleccions generals del…
Josep Sànchez i Llibre

Josep Sànchez i Llibre
Política
Empresari i polític, germà de Daniel Sànchez i Llibre.
Llicenciat en ciències empresarials i màster en direcció d’empreses per ESADE, és vicepresident de l’empresa familiar Conserves Dani Militant de Centristes de Catalunya-UCD del 1978 al 1982, el 1985 passà a Unió Democràtica de Catalunya Del 1988 al 1992 fou diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió , per la qual també fou elegit diputat al Congrés en les legislatures del 1993 al 2015, després d’un breu pas pel Senat 1992-93 El 2016 esdevingué responsable de les relacions de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales CEOE amb les Corts…
Alexandre Pedrós i Abelló

Alexandre Pedrós i Abelló
© Generalitat de Catalunya
Política
Economista i polític.
Doctorat en economia 1972, amplià estudis a la London School of Economics Catedràtic d’economia aplicada a la Universitat de Barcelona des del 1976, fou delegat dels Serveis d’Hisenda a l’ajuntament de Barcelona 1973-75 i del Banc d’Espanya a Barcelona 1976-80 i assessor fiscal de Foment del Treball Nacional 1977 Membre del Consejo Económico y Social del Reino de España 1996-2000, el 1999 fou nomenat president de l’Institut de Crèdit Oficial Afiliat a Centristes de Catalunya-UCD , en fou elegit diputat per Barcelona 1980, i durant la legislatura fou membre de les comissions…
Anton Cañellas i Balcells

Anton Cañellas i Balcells
© Síndic de Greuges
Política
Polític.
Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear 1946 la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d' Unió Democràtica de Catalunya Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i…
Carles Güell i de Sentmenat
Economia
Política
Polític i empresari.
Polític i empresari Besnet d’Eusebi Güell, es llicencià en enginyeria química per l’Institut Químic de Sarrià i en direcció i administració d’empreses per l’IESE La seva trajectòria empresarial estigué vinculada a la companyia cimentera Asland fundada per la seva família, i de la qual fou conseller delegat Destacà sobretot per les iniciatives per a modernitzar i dinamitzar el teixit industrial català el 1958 impulsà, amb Carles Ferrer Salat i altres prohoms, la fundació del Cercle d’Economia, entitat que presidí 1965-69 Promogué també el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació…
Leopoldo O’Donnell y Jorris
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès.
Fill del tinent general Carlos O'Donell y Anethan, que fou governador militar de València, i nebot del primer comte de la Bisbal Ingressà en el cos d’infanteria Durant la primera guerra Carlina lluità en el bàndol liberal el 1836 ja era general i el 1837 lluità a Hernani i a Hondarribia Defensà Sant Sebastià, derrotà els carlins a Oiartzun 1838 i a Lucena 1839 —fet que li valgué el títol de comte de Lucena i la capitania general de València— i, en collaboració amb Espartero, foragità els carlins del Maestrat Partidari dels moderats, el 1841 s’aixecà contra Espartero i participà en el complot…
Unión de Centro Democrático
Política
Partit polític espanyol creat el maig del 1977, entorn de l’aleshores president del govern, Adolfo Suárez González.
Coalició electoral de centredreta formada entre els sectors evolucionistes del franquisme Ferran Abril i Martorell , Pío Cabanillas, Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo , Rodolfo Martín Villa, etc i alguns grups de l’oposició democràtica més moderada, encapçalats per F Álvarez de Miranda, Francisco Fernández Ordóñez i Joaquín Garrigues Walker Guanyà amb el 34% dels vots les eleccions legislatives del juny del 1977, i esdevingué l’eix del procés constituent del nou règim parlamentari malgrat la conversió formal en partit unificat octubre del 1978 i la victòria electoral del 1979 34% dels vots,…