Resultats de la cerca

Procedent d’una família amb tradició teatral, estudià interpretació al Max Reinhardt Seminar de Viena i al Lee Strasberg Theatre Institute de Nova York Debutà el 1977 amb la tv movie Der Einstandt i, tot i que participà en nombroses pellícules i telefilms al seu país, la fama internacional no li vindria fins el 2009, any que interpretaria Inglourious Basterds a les ordres de Quentin Tarantino, per la qual rebé, entre d’altres, el premi al millor actor al Festival de Canes i l’Oscar al millor actor de repartiment Després ha participat en pellícules com The Green Hornet 2011, de Michel Gondry…

Publicà obres en català, com Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis 1499, Sinonima, de Jeroni Amiguet 1502, Coples noves de la Verge Maria ~1515, i en castellà, entre les quals l’obra que li donà més fama, el Cancionero general d' Hernando del Castillo

Jesuïta, estudià matemàtiques a Ingolstadt i després s’inicià en astronomia El 1616 es traslladà a Innsbruck i el 1626 a Neisse Estudià les taques solars, mitjançant diversos aparells que construí Inventà el telescopi de refracció Els resultats de les recerques foren publicats en l’obra Rosa Ursina 1626-30 Estudià també la fisiologia de la visió i el paper de la retina i del cristallí

S'establí a Augsburg l’any 1530 Seguí l’estil de Hans Burgkmair retrat de Carles V, 1532, a Berlín, però quan Tizià passà per Augsburg 1548-49 influí decisivament sobre el seu estil retrat del cosmògraf Sebastian Münster, 1552, a Berlín

Fill del musicòleg H Ringmann, perdé la família durant la Segona Guerra Mundial i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Inicià els estudis musicals a Hamburg, els continuà a l’Escola Superior de Música de Colònia i després tornà a Hamburg, on estudià amb Eliza Hansen i W Brückner-Rüggeberg El 1965 guanyà el Concurs de Piano Clara Haskil a Suïssa Destacà com a intèrpret de Mozart i Beethoven Fou convidat als festivals més prestigiosos i collaborà amb directors com Herbert von Karajan i George Szell El 1968 estrenà el Concerto lirico de Günter Bialas i el Concert per a piano núm 2 de HW…

Estudià filosofia a Erfurt i dret a Tübingen, fou mestre a Zuric, senador de Biberach i preceptor dels prínceps de Weimar l’any 1772 Després es retirà, i es dedicà exclusivament a la literatura Amic de Goethe i de Herder, inicià la seva obra amb poesia de caràcter pietista, però es decantà aviat cap a un estil que recorda el de la cultura francesa de la Illustració i el rococó tardà Escriptor de prosa extremament elegant, fou autor d’obres èpiques on plasma el seu ideal de l’home, que s’apropa al de l’ideal classicista Geschichte des Agathon ‘Història d’Agató’, 1766, Musarion oder die…

Fou cantor de l’església serví el príncep Lobkowitz a Viena, i el 1737 el príncep Melzi el dugué a Milà, on estudià amb Sammartini Atret per l’òpera, assolí renom amb Artaserse 1741, Demofoonte 1742 i Ipermestra 1744 Invitat a anar a Londres, hi donà concerts i estrenà La caduta dei giganti 1746 Visità Dresden, Praga, Hamburg i Copenhaguen El 1750 s’establí a Viena i es casà amb Marianne Pergin Introduït a la cort de Maria Teresa d’Àustria, fou kapellmeister del teatre imperial Hi estrenà òperes còmiques d’estil francès, com L’ivrogne corrigé 1760, Le cadi dupé 1761, el ballet Don Juan 1761 i…

Net del compositor Ernö Dohnányi , estudià a Múnic, on el 1951 obtingué el premi Richard Strauss Posteriorment es traslladà als EUA, on estudià amb el seu avi, i fou assistent i deixeble de Leonard Bernstein Georg Solti el contractà com a director del cor de l’Òpera de Frankfurt el 1952 i posteriorment fou director d’orquestra a Lübeck 1957-63, Kassel 1963-66 i Colònia 1964-69 Entre el 1968 i el 1975 tornà a dirigir l’Òpera de Frankfurt i aquest darrer any fou nomenat intendent de l’Òpera d’Hamburg, càrrec que compaginà amb una brillant carrera internacional com a especialista en el repertori…

Comte de Münnich Formà part del partit germanòfil durant el regnat d’Anna Ivanovna però, en morir aquesta 1740, dirigí el cop d’estat que enderrocà Biron de la regència i fou nomenat primer ministre per la nova regent, Anna Leopoldovna, mare d’Ivan VI Desterrat a Sibèria en temps d’Elisabet I, fou rehabilitat per Pere III

Afirmà la possibilitat de la metafísica radicada en la natura de l’home La fonamentació psicològica de la metafísica es transformà finalment en una especulació logicoontològica a la manera de Hegel La seva obra principal és Grundriss der ersten Logik ‘Esbós de la lògica primera’, 1800