Resultats de la cerca

Les cicatrius, de coloració pàllida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèllules i substància fonamental i ric en fibres collàgenes aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, cicatrius retràctils, que són la causa de deformacions, rigideses i estenosis,…

En els teixits animals, en produir-se una ferida es forma primer un coàgul que impedeix la sortida de la sang i evita l’hemorràgia La retracció d’aquest coàgul apropa els dos llavis de la ferida i s’estableix així la reparació provisional posteriorment apareixen els leucòcits, els fibròcits i els histiòcits, que intervenen en la consolidació del coàgul El teixit de reparació format s’empobreix en cèllules i s’enriqueix en fibres, fins a constituir-se la cicatriu

Pot ésser superficial, amb ulceracions de diversos tipus, i profunda, amb una infiltració del parènquima cornial Es caracteritza per la disminució de la visió, per dolor, fotofòbia, llagrimeig i blefaroespasme, i origina, gairebé sempre, una cicatriu cornial

Pot ésser superficial, amb ulceracions de diversos tipus, i profunda, amb una infiltració del parènquima cornial Es caracteritza per la disminució de la visió, per dolor, fotofòbia, llagrimeig i blefaroespasme, i origina, gairebé sempre, una cicatriu cornial

Apareix generalment en el curs d’una tuberculosi i és provocada pel reblaniment del càseum o per l’evacuació d’un abscés Pot desaparèixer en produir-se l’oclusió cavitària, bé per formació d’una cicatriu fibrosa, bé per obstrucció del bronqui de drenatge de la cavitat Les cavernes són una font de difusió de la tuberculosi, sagnen fàcilment i poden perforar-se en la cavitat pleural, i aleshores donen lloc a un piotòrax o un piopneumotòrax

Hom parla de guariment de primera intenció quan la ferida es clou d’una manera ràpida, abans de produir-se el teixit de granulació, mitjançant sutura o bé espontàniament, i no es presenta infectada el guariment de segona intenció es dóna quan els llavis de la ferida romanen separats en haver-se produït abrasió o pèrdua de teixit epidèrmic, i sobretot quan apareix la infecció en aquest cas, la ferida s’omple d’un teixit de granulació que finalment es converteix en cicatriu