Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
cinquantè
Un cinquantè, 1/50.
Els ordinals i fraccionaris compresos entre cinquantè i seixantè són cinquanta-unè, cinquanta-dosè, cinquanta-tresè, cinquanta-quatrè, cinquanta-cinquè, cinquanta-sisè, cinquanta-setè, cinquanta-vuitè, cinquanta-novè femení cinquanta-unena, cinquanta-dosena , etc
cinquantè | cinquantena
Que, en una sèrie, en té quaranta-nou davant seu, el que fa cinquanta.
François Fédier
Filosofia
Filòsof francès.
Deixeble de Jean Beaufret —introductor del pensament de Martin Heidegger a França—, des del 1958 es consagrà a comentar, interpretar i traduir l’obra d’aquest filòsof A més de publicar-ne les traduccions, també escrigué assaigs sobre el seu pensament En destaquen Interprétations 1985, Heidegger anatomie d’un scandale 1988, Regarder voir 1995, Martin Heidegger le temps, le monde 2005, L’art en liberté Aristote, Baudelaire, Proust, Flaubert, Cézanne, Kant, Matisse, Heidegger 2006, Entendre Heidegger et autres exercices d’écoute 2008 i Le Ménon Quatre cours, cinquante et une explications de…
Pierre Bonnassie
Historiografia
Historiador medievalista francès.
Professor a la Université de Toulouse - Le Mirail Tolosa, Llenguadoc, dedicà una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu du Xème à la fin du XIème siècle Croissance et mutations d’une société 1975-76 versió catalana Catalunya mil anys enrera , 1979-81 estudià el procés de feudalització de la societat catalana Altres treballs de consideració són Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale 1981 i, amb PGuichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien IXème au XlVème siècle 1982
miserere
Cristianisme
Salm cinquantè, anomenat així pel seu començament, en llatí (Miserere mei Deus).
És emprat per la litúrgia a l’ofici del matí, a l’ofici de difunts, en els períodes penitencials de l’any litúrgic, etc Ha estat tractat musicalment per molts compositors en polifonia vocal o a gran cor i orquestra
noces d’argent
Celebració del vint-i-cinquè (cinquantè, seixantè o setanta-cinquè, respectivament) aniversari d’un casament.
missa d’or
Cristianisme
Missa que celebra el sacerdot per a commemorar el cinquantè aniversari de la seva primera missa.
desembarcament de Normandia
Història
Ofensiva de la Segona Guerra Mundial, iniciada pels aliats el 6 de juny de 1944, que els permeté d’ocupar una part de la costa normanda i de preparar-hi l’avançament que desfeu el front occidental alemany.
Evolució estratègica del desembarcament de Normandia, durant la Segona Guerra Mundial Coneguda com operació Overlord, i també, com Dia D , fou dirigida pel general nord-americà Dwight D Eisenhower L’assalt implicà un total de 156000 homes —23500 dels quals foren llançats en paracaigudes a la rereguarda alemanya—, entre nord-americans, anglesos i canadencs, desplaçats des de la costa britànica en una flota de 4266 vaixells de transport i 722 de guerra El nombre de morts en els combats s’estima en uns 4400 per la part aliada, i entre 4000 i 9000 per la part alemanya A banda, moriren també…
Institut Obrer de Segona Ensenyança
Història
Institució d’ensenyament secundari vigent a la II República Espanyola entre els anys 1936 a 1939.
Fou creat per decret el 23 de desembre de l’any 1936 pel govern presidit per Manuel Azaña, amb l’objectiu de formar obrers amb aptituds per a l’estudi però que havien superat l’edat escolar Els estudis eren finançats amb un sistema de beques que tenia en compte el sou anterior i les persones a càrrec de l’estudiant Mitjançant cursos intensius de dos anys de durada que suplien els set del batxillerat normal, hom pretenia la creació de quadres afins al govern republicà Foren successivament oberts Instituts Obrers a Valencia – el més important -, Sabadell, Barcelona i Madrid Un cinquè institut a…
any jubilar
Judaisme
Entre els jueus, l’any que venia després de set vegades set anys, és a dir, l’any cinquantè.
Tenia aquest nom perquè era anunciat amb trompeta yōbē Havia d’ésser una any de descans per a la terra i de llibertat per als homes segons els Levític, els deutes havien d’ésser condonats els esclaus, alliberats, i les propietats havien de retornar als antics posseïdors no és segur que això fos sempre complert