Resultats de la cerca

El seu origen pot ésser tant endogen volcànic com exogen impacte meteòric aquest darrer és el més freqüent La denominació de cràter lunar , bé que en rigor no és gaire afortunada puix que sembla implicar l’origen volcànic de la Lluna, és emprada més freqüentment per a designar aquesta forma de relleu

Són de dimensions molt variables, des de les petites depressions d’unes desenes de metres d’amplària fins als extensos amfiteatres que alimenten les grans glaceres Hom distingeix els circs simples , en forma de petits nínxols excavats en els vessants d’una muntanya, i els circs complexos , on un conjunt de circs simples són units formant la part superior d’una vall glacial Els circs es presenten sovint agrupats, separats per crestes rocalloses i horns , de formes enèrgiques modelades pel glaç L’origen dels circs ha estat tema de…

El circ modern aparegué a Anglaterra 1768 amb les primeres exhibicions del genet Philip Astley, que incorporà als exercicis eqüestres alguns números de fira popular i que el 1779 inaugurà l’Astley's Royal Amphitheater of Arts, considerat com el primer circ estable, amb el qual aviat competí el Royal Circus La popularitat i l’èxit del circ estable mogué Astley a muntar un circ a París, al Faubourg du Temple, el qual passà a ser dirigit per un altre gran capdavanter, Antonio Franconi, i esdevingué, el 1793, l’Amphitheatre Franconi, substituït anys després pel Cirque Olympique des Frères…

Domina pel vessant septentrional la vall de Campcardós i pel vessant meridional els circs lacustres dels estanys de Guils, de Malniu i dels Engorgs

Els hörner són situats al capdamunt dels circs glacials i es formen, no pas per l’acció de la glacera, sinó per la del glaç, que actua sobre les parets rocalloses

S'havia incorporat a diversos circs ambulants per a documentar-se Publicà la revista Circo 1956-62 i obres de temàtica diversa Gaudí, assaig biogràfic 1961, Diálogos en el circo 1962, Deu anys de circ 1964, Historietes ximples 1965, Viatge per la costa catalana 1966 i Pobles, viles i ciutats Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega 1966

És constituït per un anticlinal triàsic, format per quarsites i conglomerats i fracturat El relleu presenta alguna resta de circs glacials L’altitud màxima és de 2 313 m Les alzines i els roures formen la vegetació del sector menys enlairat, juntament amb les fagedes del vessant nord Les coníferes i els prats es troben a les zones més altes

Els bestiaris eren presoners de guerra, condemnats per tribunals, o que ho feien per ofici Es distingien dels venatores perquè no duien cap protecció especial

És alimentada pels circs dels Finsteraarhorn 4 274 m, de la Jungfrau 4 158 m i de l’Aletschhorn 4 195 m, les llengües dels quals s’uneixen a Concordia Platz La llengua resultant 2 km d’ample i 16 km de llarg davalla fins a l’Aletschwald, que és parc nacional L’Aletsch alimenta el Roine a través del seu afluent Massa Al seu peu hi ha els centres d’esports de Belalp i de Riederalp

És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua Després de deixar, a la dreta, València d’Àneu al final d’un replà, a més de 100 m damunt el fons de la vall glacial d’Àneu i, a l’esquerra, les restes de l’antic castell de Portaran, s’uneix a la Noguera poc abans d’Esterri d’Àneu Una gran zona forestal, en part d’avetoses mata de Sorpe, mata de València, cobreix la baga d’aquesta vall