Resultats de la cerca

Aquesta pràctica fou condemnada pel concili de Neocesarea 314-26

L’acció d’aquest enzim es troba normalment inhibida, però quan augmenta de manera anòmala té importància en certs aspectes clínics de la diabetis

Remarcable pels seus estudis dels centres d’activitat nerviosa, individualitzà els signes clínics i anatòmics de l’encefalitis letàrgica i els de la pandèmia

Es pot observar en alguns quadres clínics i en individus normals que han estat sotmesos a una monotonia d’estímuls a causa de llargs períodes de solitud

És una malaltia força rara pot presentar quadres clínics de gravetat molt diversa, però té com a manifestació més freqüent la meningitis aguda És anomenada també listerellosi

Fou professor a la Sapienza de Roma i defensor de les teories iatromecàniques Féu estudis complexos sobre la doctrina de les fibres com a origen de les malalties Publicà De Praxi Medica 1696, de sentit gairebé hipocràtic, que ha esdevingut un llibre clàssic de la medicina Fou un dels clínics més eminents del seu temps tingué una gran influència sobre els fisiòlegs que el seguiren

En estudis amb models informàtics s’ha demostrat que la seva activació augmenta la capacitat de retenció de l’escorça parietal això fa que hi hagi actualment estudis clínics destinats a determinar si és possible d’estimular-la mitjançant algun tipus d’entrenament, com ara exercicis o jocs de memòria, per minimitzar els efectes de malalties degeneratives, com ara l’esquizofrènia o la depressió, que alteren la memòria a curt termini

Exercí a Tours i a París i fou un dels clínics més importants de l’època Entre els seus treballs són fonamentals la descripció que féu de l’angina diftèrica 1826 i de la primera traqueotomia per crup diftèric 1825, i la individualització de la febre tifoide, separant-la de les altres febres intestinals 1829 Fou un precursor de la bacteriologia moderna amb la seva teoria de l’especifitat de les malalties infeccioses 1855

En els assaigs clínics el grup de comparació és el grup dels participants que no són sotmesos a la intervenció que s’analitza, sinó a una altra intervenció d’efectes ja coneguts o a un placebo, o que no se sotmeten a cap intervenció En els estudis observacionals el grup de comparació és el grup dels participants que no tenen l’atribut que s’estudia o que no estan exposats al factor d’interès de l’estudi

La simptomatologia, semblant als quadres clínics d’oclusió per causa mecànica, pot induir a error i provocar una intervenció quirúrgica innecessària És secundària a alteracions neurològiques i neuroendocrines del budell Es pot presentar en forma aguda o crònica i quan afecta exclusivament el còlon s’anomena síndrome d’Ogilvie El tractament consisteix en fàrmacs que estimulin el peristaltisme i en els casos aguts cal la descompressió de la pressió interna del budell mitjançant una endoscòpia a fi d’evitar una perforació intestinal