Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
ciències de laboratori clínic
Medicina
Disciplina que, mitjançant tècniques fonamentalment de la química i la biologia, estudia in vitro les propietats biològiques de mostres de sang, orina o altres líquids o de teixits corporals, per a la prevenció, el diagnòstic, el pronòstic, el control del tractament i el coneixement de les malalties.
Valentí Magnan
Metge.
Ensenyà a l’asil clínic de Sainte-Anne, a París, i s’especialitzà en malalties mentals Publicà Étude expérimentale et clinique sur l’alcoolisme 1871, Étude clinique sur la paralysie générale 1873, Des diverses formes de délire alcoolique et de leur traitement 1873, Recherches sur les centres nerveux 1876, Leçons cliniques sur l’épilepsie 1882 i Leçons cliniques sur les maladies mentales 1887 Era membre de l’Académie de Médecine 1915
Josep Antoni Grífols i Roig
Economia
Medicina
Metge hematòleg i empresari.
Fill d’un metge homeòpata, es llicencià en medecina a la universitat de Barcelona i obtingué l’especialitat d’anàlisis clíniques, amplià estudis a Munic i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre la reacció de Wasserman El 1909 fundà a Barcelona l’Institut Central d’Anàlisis, pioner de les anàlisis clíniques, bacteriològiques i químiques En 1928-29 patentà la flèbula d’anàlisis, aparell per a extraure mostres de sang per a l’anàlisi, i la flèbula de transfusions, per a efectuar transfusions indirectes, les primeres realitzades a l’estat espanyol El 1940 fundà amb els…
balanç hidroelectrolític
Biologia
Relació en què es troben en un moment donat l’aigua i els electròlits, especialment el sodi i el potassi, de l’organisme.
La seva determinació és important en les situacions clíniques de deshidratació, insuficiència renal, fluïdoteràpia , i d’altres
febre paratifoide
Patologia humana
Malaltia produïda per bacils paratífics que té una simptomatologia semblant a la de la febre tifoide, però més atenuada.
N'hi ha quatre formes clíniques, que hom designa amb les lletres A, B, C i K
anàlisi clínica
Medicina
Anàlisi de sang, d’orina, i d’altres líquids i productes de secreció corporals.
Les primeres anàlisis clíniques efectuades es remunten a la medicina hipocràtica, quan els metges intentaven d’orientar-se observant la sang extreta d’un malalt, tot mesurant l’aparició de la bilis negra , de la bilis groga , i de la flegma , que no eren altra cosa que el coàgul, el sèrum expulsat i la capa fibrinosa que a vegades apareix damunt el coàgul Avicena introduí un nou element, a l’hora de fer l’anàlisi l’orina Comentaris sobre l’observació de l’orina, illustracions i mapes de les diferents menes, emplenen els texts de la medicina medieval La profusió de la sagnia al s…
hipercalciúria
Medicina
Increment de l’excreció de calci a través de l’orina per damunt dels valors considerats fisiològics, que es quantifiquen en 4 mg/kg/dia.
L’excreció augmenta en situacions clíniques en les quals hi ha mobilització del calci hiperparatiroïdisme, immobilitzacions òssies, etc La calciúria és poc modificable per la dieta
síndrome del dúmping
Medicina
Distensió brusca del jejú provocada per l’aliment, especialment si els glícids són abundants, procedent del monyó gàstric resultant d’una gastrectomia.
Les manifestacions clíniques són digestives epigastràlgia o sensació de plenitud, nàusees, vòmits, diarrees i vasomotores palpitacions, vertígens, lipotímia La durada és d’uns 20 a 30 minuts
bilis negra
Medicina
Antigament, coàgul sanguini.
Aquest concepte remunta a la medicina hipocràtica, època en la qual s’efectuaren les primeres anàlisis clíniques, on fou anomenat melagkholía de mélas, -anos ‘negre’ i kholḗ ‘bilis’
furosemida
Farmàcia
Sulfonamida de potent acció diürètica que actua blocant el transport actiu de sodi en la porció ascendent de la nansa de Henle i en el túbul proximal dels ronyons, alhora que augmenta el flux plasmàtic renal i la filtració glomerular.
Per raó de la seva acció intensa i ràpida, tant per via oral com parenteral, és actualment força utilitzada en les situacions clíniques que requereixen augmentar la diüresi