Resultats de la cerca

Fundat per Ante Pavelić 1929, utilitzà mètodes terroristes assassinat d’Alexandre I de Iugoslàvia, 1934 En concedir Hitler una independència nominal a Croàcia 1941, lluitaren amb els nazis contra Tito, fins que, derrotats, passaren a la clandestinitat

En escindir-se aquest el 1920, el diari passà a la majoria i esdevingué l’òrgan del partit comunista francès Reduït a la clandestinitat, amb fortuna vària, el 1939, no reaparegué normalment fins a l’agost del 1944

D’ideari internacionalista, n'era collaborador Josep Roca i Galès, i polemitzà sovint amb La Federación , de Barcelona Es publicava encara l’agost del 1873, i probablement desaparegué en passar a la clandestinitat la Federació Regional Espanyola de l’AIT gener del 1874

Dirigit per Benito Mussolini del 1912 al 1914, que en fou expulsat En ésser prohibit el 1926 pel feixisme, passà a la clandestinitat fins a l’alliberament de Roma 1944 Hi reaparegué com a òrgan del partit socialista de Pietro Nenni, i l’any següent també a Milà

Des del periòdic Al-Ṭā'if exposà les seves idees nacionalistes contra les grans potències europees Després de la victòria dels anglesos a Tell Kebīr passà a la clandestinitat Nou anys més tard fundà una revista satírica, Al-Ustāḏ , que fou prohibida És autor d’obres literàries en àrab dialectal

La radicalització d’una part del moviment assassinat del poeta reaccionari August von Kotzebue en motivà la prohibició el 1819 per indicació de Metternich En la clandestinitat, dugué a terme una intensa activitat terrorista 1830-40, i participà en la revolució liberal del 1848 La seva bandera esdevingué el 1919 bandera nacional alemanya

Educat a França, participà en les campanyes angleses d’Amèrica i defensà les llibertats irlandeses al parlament de Dublín Passà a la clandestinitat 1791, s’uní a la conspiració de Wolfe-Tone, establí contactes amb els revolucionaris francesos i participà en els preparatius de l’aixecament del 1798 Fou arrestat i morí a la presó

Originari de l’exèrcit hannoverià, ingressà en el de Prússia 1801 Després de la pau de Tilsit 1807 presidí la comissió de reorganització militar Vetat per Napoleó, continuà actuant en la clandestinitat fins que, iniciada la guerra 1813, actuà com a cap d’estat major de Blücher Fou mortalment ferit a la batalla de Grossgörschen

Sota el guiatge del seu successor Procopi el Rapat 1424 els taborites assetjaren Nuremberg i obligaren Frederic de Hohenzollern a firmar el tractat de Beheimstein 1429-30 Foren derrotats a Lipant, prop de Cesky Brod 1434, per la coalició de moderats i imperialistes, bé que la guerra no s’acabà fins el 1436 Alguns passaren a la clandestinitat

Intentà d’ésser la continuació de “Solidaridad Obrera” En fou director Joan Àngel Abella, i la redacció fou composta per Joan Peiró, Ángel Pestaña, Adrià Arnó i Andreu Miguel De fet es convertí en l’òrgan d’expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat