Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Claravall
Monestir
Monestir borgonyó, tercera fundació del Cister ( Cîteaux
, cistercenc
; data de l’any 1115 i fou creat per sant Bernat —el seu primer abat (1115-53) i la més destacada personalitat en l’orde— i uns quants monjos.
Situat a la diòcesi de Langres, avui Troyes, fou la més fecunda de les fundacions del Cister A la línia de Claravall pertanyen, entre altres, Poblet i Santes Creus El 1918 l’abadia fou convertida en establiment penitenciari L’església acabada el 1174 fou destruïda el 1819
Bernat de Claravall
Cristianisme
Abat i reformador cistercenc.
El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti…
Malaquies
Cristianisme
Eclesiàstic irlandès.
Abat de Bangor 1123, fou bisbe de Connor 1125 i després d’Armagh 1132 i primat d’Irlanda Treballà en la reforma del clergat i el 1138 es retirà al monestir cistercenc de Claravall Se li ha atribuït la famosa profecia de Malaquies, document apòcrif del s XVI, publicat per A Wion el 1595, sobre la successió dels papes, des de Celestí III 1143 fins a la fi del món, amb un total de 111 papes Fou canonitzat el 1190 La seva festa se celebra el 3 de novembre
victorí
Cristianisme
Canonge regular del monestir de Saint Victor de París, fundat per Guillem de Champeaux, mestre d’Abelard (1113).
La seva escola teològica, influïda per Bernat de Claravall, donà famosos mestres i místics al s XII, com Hug de Sant Víctor i Ricard de Sant Víctor
Víctor IV
Cristianisme
Nom de l’antipapa Gregorio Conti (1138).
Cardenal, fou elegit papa pels Pierleoni, partidaris del difunt antipapa Anaclet II però, després de consultar-ho amb Bernat de Claravall, se sotmeté al papa legítim, Innocenci II, i posà terme al cisma d’Anaclet
la Grand Selva
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grand Selva) de la diòcesi de Tolosa de Llenguadoc, prop de Castèlsarrasin, fundada el 1114 per Giraud de Sales.
Esdevingué cistercenca —de la filiació de Claravall— el 1145 En foren filials Fontfreda Carcassona, Candelh Albi i Santes Creus Tarragona El 1271 fundà un collegi a Tolosa per a estudiants cistercencs Suprimida i venuda l’any 1791, fou demolida quasi totalment entre el 1793 i el 1815
Alberic
Cristianisme
Cardenal d’Òstia.
Monjo de Cluny, fou abat de Verdun amb dificultats Refusà el bisbat de Langres per tal d’ajudar Pere el Venerable a restablir la disciplina i la pau dins l’orde Creat cardenal 1138 per Innocenci II, actuà de pacificador a Escòcia i a Sicília i de legat papal a França 1145 Promogué, ensems amb Bernat de Claravall, la segona croada
Eugeni III
Cristianisme
Nom que adoptà Bernardo Paganelli en esdevenir papa (1145-53).
Fou cistercenc, deixeble de Bernat de Claravall i abat del monestir de Sant Anastasi, a Roma Elegit papa durant les lluites entre el senat romà i el papat, fou desterrat el 1145 i en els períodes 1147-49 i 1150-53 Excomunicà Arnaldo da Brescia, cap de les revoltes romanes, i predicà la segona croada Pactà amb l’emperador Frederic Barba-roja 1153, el qual li atorgà protecció El seu culte com a beat fou aprovat el 1872 La seva festa se celebra el 9 de juliol
Étienne Gilson
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Lilla 1913, Estrasburg 1919, París 1920, Harvard 1926 i Toronto 1929 Tomista i gran coneixedor de la filosofia medieval, publicà obres sobre Abelard, Agustí, Bernat de Claravall, Bonaventura, Dant i Duns Escot, i estudià les influències de l’escolàstica en la filosofia moderna, especialment en la cartesiana Entre les seves obres cal destacar La philosophie au moyen-âge 1922, L’être et l’essence 1948, Le philosophe et la théologie 1960, Linguistique et philosophie Essai sur les constantes philosophiques du langage 1969 i D’Aristote à Darwin et retour Essai sur quelques…
Jean Leclerq
Cristianisme
Medievalista francès.
Monjo benedictí de Clervaux Luxemburg des del 1928, interessat primerament per l’eclesiologia medieval, estudià després la literatura i l’espiritualitat monàstiques de l’edat mitjana El 1948 emprengué l’edició crítica de les obres de Bernat de Claravall 7 volums publicats entre el 1957 i el 1977 A partir de la seva obra L’amour des lettres et le désir de Dieu Introduction aux auteurs monastiques du Moyen Âge 1957 desenvolupà repetidament el que anomenà “teologia monàstica”, expressió que vol caracteritzar un tipus de teologia sapiencial, en la qual, sense preocupacions…