Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
clemència
Disposició a perdonar, a disminuir la pena, a moderar el rigor de la justícia.
Tomàs Peris de Foces
Literatura catalana
Història
Cavaller aragonès, poeta.
Fou conseller de Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1339 el nomenà administrador de la Vall d’Aran i castellà de Castèl-lleó Escriví dues composicions poètiques en un provençal força correcte una demanant clemència al rei envers Jaume III de Mallorca —amb qui l’unien lligams familiars—, i una altra de temàtica amorosa i conceptes cortesans on és tractat el tema del carpe diem
Josep Maria Boix i Rissech
Música
Instrumentista, compositor i director de cobla.
Després d’haver estat component de la cobla L’Art Gironí, fundà, juntament amb altres músics, la cobla Girona 1925, de la qual assumí la direcció l’any 1933 Adaptà aquesta cobla a la tonalitat normal l’any 1949, afegint-hi un instrument addicional fiscorn baix, de quatre pistons Deixà escrites unes quatre-centes sardanes, algunes tan divulgades com Ninetes del Pont Major, Aires del Ter, Flor selvatana, Maria, Mercè, Clemència, Novembre, Joaquima i Marta, etc
Isabel de Villamartín
Literatura catalana
Escriptora.
Residí durant molts anys a Girona i Barcelona, i, bona coneixedora del català, participà en el nou moviment literari català composicions seves foren incloses en Los trobadors nous i en Los trobadors moderns , guanyà la primera flor natural als jocs florals del 1859, amb Clemència Isaura , collaborà en el Calendari Català i publicà Pembé-haré Oriental 1856 i La desposada de Déu 1862 En castellà publicà Horas crepusculares 1865 i La envidia y la caridad 1872
Urbà VIII
Cristianisme
Nom que adoptà Maffeo Vincenzo Barberini en ésser elegit papa (1623-44).
Curial i cardenal, ocupà diversos càrrecs diplomàtics Francòfil durant la guerra dels Trenta Anys , intercedí —a instàncies dels diputats catalans— prop de Felip IV 1640 demanant clemència per als revoltats i recomanà als catalans obediència no permeté la creació d’un tribunal especial contra els eclesiàstics complicats en la revolta Fundà el collegi de Propaganda Fide, a Roma, que d’ell rebé el nom d’Urbanià 1627, i reduí notablement el calendari festiu 1642 Amic de Galileu , durant el seu pontificat tingué lloc el procés famós
Juan Martínez Montañés
Escultura
Escultor barroc.
S'establí a Sevilla, on dugué a terme quasi tota la seva producció, molt abundant, basada en l’estudi del natural Una execució acurada i harmoniosa i unes expressions contingudes, no gens efectistes, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre per la moderació Cal esmentar-ne Sant Cristòfor 1597 església del Salvador, Sevilla, el Crist de la Clemència 1603 catedral de Sevilla, el Sant Domènec penitent 1605 Museo de Santa Cruz, Sevilla, el retaule de San Isidoro del Campo, a Santiponce 1609, una part del retaule de San Miguel, de Jerez 1617, i la Immaculada ,…
Fernán Caballero
© Fototeca.cat
Literatura
Pseudònim de l’escriptora en llengua castellana Cecilia Böhl de Faber.
Amb les seves novelles inicià la reacció realista que substituí l’idealisme fantàstic del Romanticisme i enllaçà amb la tradició realista de la literatura castellana que, al segle XIX, havia pres la direcció costumista Produí novelles de visió àmplia i d’arquitectura ambiciosa que, en un estil simple i directe, cercaren de reflectir la realitat, dins una ideologia que, en l’ordre moral, s’ajustà a la més severa tradició conservadora La millor de les seves obres fou La gaviota 1849, que explica la vida d’una noia que esdevé famosa gràcies a la seva veu prodigiosa, però, en darrer terme,…
José María Cirarda Lachiondo
Cristianisme
Eclesiàstic basc.
Format a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou ordenat de sacerdot el 1942, i el 1943 fou nomenat professor de teologia dogmàtica del seminari de Vitòria El 1961 fou consagrat bisbe auxiliar de Sevilla, malgrat l’oposició de Franco En 1968-72 fou bisbe de Santander i, simultàniament, administrador apostòlic de la diòcesi de Bilbao El 1971 fou nomenat bisbe de Còrdova, i el 1978 ocupà l’arquebisbat de Pamplona, càrrec que exercí fins el 1992 Afí al sector renovador de l’Església espanyola i partidari de les reformes del Concili II del Vaticà , el 1970 fou l’autor, juntament amb el bisbe…
Teobald IV de Blois
Història
Comte de Blois, Chartres i Meaux (1102-52) i comte de Xampanya (Teobald II: 1125-52).
Fill d’Esteve III Enric, comte de Meaux i Brie i de Blois i Chartres, i d’Adela, germana d’Enric I d’Anglaterra Féu costat a la noblesa de l’Illa de França en la lluita contra els sobirans de la nissaga capeta Guanyà a la seva causa diversos barons dels dominis reials i inicià una situació d’enfrontaments violents i tensions entre aquests feudals i la casa reial S'enfrontà sense èxit a Lluís VI de França el 1107, i novament el 1112, aliat amb Enric I d’Anglaterra Poc després demanà clemència al monarca i es retirà a Chartres Aliat de nou amb el rei d’Anglaterra, atacà els dominis…
Ignacio Manuel Altamirano
Història
Literatura
Escriptor i polític mexicà.
D’origen indi, estudià, gràcies a una beca, a l’institut de Toluca, on se sentí atret per la ideologia liberal Així, fou partidari de Benito Juárez, participà en la guerra de la Reforma 1858-60 i lluità contra la intervenció francesa al seu país Exposà les seves idees polítiques a “El Correo de México”, del qual fou un dels fundadors el 1867, i dirigí, des del 1869, la revista literària “El renacimiento” Els darrers anys ocupà els càrrecs de cònsol a Barcelona i a París Malgrat haver publicat un volum de poesies Rimas, 1880, és sobretot conegut per la prosa narrativa, amb la qual intentà d’…