Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
clerecia
Cristianisme
Conjunt dels clergues que assisteixen a una cerimònia religiosa.
Mester de clerecía
Escola poètica castellana dels s. XII al XIV.
La denominació significa ministeri o ocupació d’homes cultes, en contraposició a Mester de juglaría El seu primer representant conegut és Gonzalo de Berceo i el darrer el canceller López de Ayala Pertanyen a aquest gènere obres com el Libro de Apolonio , el Libro de Aleixandre i, en part, el Libro de Buen Amor El metre característic és la cuadernavía
clericat
Cristianisme
Estament eclesiàstic dels clergue .
Inicialment fou el grup de servidors de la comunitat cristiana, format entorn del bisbe i del presbiteri amb el temps tingué influència oficial sobre tota la vida civil i constituí un dels tres estaments que formaren l’estructura de l’estat durant l’Antic Règim eclesiàstic El concepte de clericat és, doncs, el d’un grup, i després el d’una classe social, que no es pot confondre amb la funció sacerdotal existent en totes les religions Com a grup funcional a l’interior de l’Església, es formà durant els tres primers segles, seguint l’evolució que portà a distingir i a donar personalitat pròpia…
doble cadastre
Història
Impost global i directe establert el 1810 al Principat de Catalunya durant l’ocupació napoleónica pel mariscal Augereau.
Els jornalers n'eren eximits, però obligava la clerecia i, en general, les antigues classes privilegiades
Poema d’Alfons XI
Text versificat castellà, de la primera meitat del s XIV, la versió del qual, a partir d’un original gallec perdut, és atribuïda a Ruy Yáñez i també a un autor portuguès castellanitzat, sense identificar.
L’obra, de 2 455 octosíllabs encadenats, és considerada d’autor culte i la darrera manifestació del mester de clerecía
quart estat
Història
Nom amb què era conegut el proletariat a l’època de la Revolució Francesa.
Els tres primers estats eren constituïts, segons l’ordre jeràrquic de l’Antic Règim, per la clerecia, la noblesa i la burgesia
quaderna via
Literatura
En la literatura castellana, estrofa de quatre versos monorims alexandrins (vers alexandrí), dividits en dos hemistiquis de sis síl·labes.
És una de les formes cultes medievals castellanes més característiques, i s’hi escriviren els principals poemes del Mester de Clerecía El seu ús s’extingí cap a la fi del s XIV
Esteve IV
Cristianisme
Papa (768-772).
Decretà, en un sínode romà 769, que l’elecció papal fos feta per la clerecia romana i que els laics en fossin exclosos com a candidats Declarà nul el concili iconoclasta de Constantinoble 754
Fèlix IV
Cristianisme
Papa (526-530).
Fou imposat per Teodoric i acceptat per la clerecia romana Condemnà el semipelagianisme en una carta adreçada als concilis de Valença 528 i d’Aurenja 529, que aquest darrer convertí en cànons La seva festa se celebra el 24 d'abril
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina