Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
membrana cloacal
Biologia
Anatomia
Membrana formada per la unió de l’ectoderma i l’endoderma en la part de l’embrió que correspon a l’anus.
teoria cloacal
Manera que té l’infant d’explicar-se, en un cert moment de la seva evolució, la fecundació i el part: imagina que el nadó neix per l’anus i que la concepció ha tingut lloc en el tracte digestiu.
Freud l’anomena així per la confusió anus-vagina i per l’analogia amb els vertebrats dotats de cloaca Les motivacions estan en les ansietats amb què l’infant fa cara a la diferència de sexes
sifó
Anatomia animal
Cadascuna de les obertures que, en els tunicats, serveixen per a la penetració dins l’animal de l’aigua i els aliments (sifó branquial o inhalador) o per a l’expulsió d’excrements, aigua i gònades (sifó cloacal).
Ambdues obertures són anteriors i el sifó branquial és ventral, mentre que el sifó cloacal és dorsal
urocordats
Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques,…
atri
Anatomia animal
Cavitat que, en molts procordats, envolta les brànquies i a la qual passa l’aigua després de banyar-les.
En els ascidiacis es comunica amb la cloaca i s’obre a l’exterior pel sifó cloacal o atrial en els cefalocordats s’obre a l’exterior per un atriòpor o espiracle independent de l’intestí terminal Tant en un cas com en l’altre els productes sexuals són abocats en aquesta cavitat
pipa de Surinam
Pipa de Surinam
© 2006 Shawn Mallan
Herpetologia
Amfibi anur del subordre dels opistocels, de la família dels pípids, que pot arribar fins a 20 cm de longitud total.
El tret més característic d’aquesta espècie, pel qual és coneguda, és la presència sobre l’esquena de la femella d’una sèrie de clots en els quals és capaç de pondre els ous, evaginant i desviant cap amunt el tub cloacal Habita a tota la zona tropical i equatorial de l’Amèrica del Sud
pirosòmids
Zoologia
Subclasse de tunicats de la classe dels taliacis, que inclou espècies que formen colònies flotadores, de forma oval o cilíndrica i constituïdes exclusivament de blastozooides.
Cadascun d’aquests individus formadors del cenobi és ellipsoidal, comprimit lateralment, i té els dos extrems ocupats per dos sifons el bucal, orientat cap a l’exterior, i el cloacal, cap a la cavitat central de la colònia gairebé tot el seu cos és ocupat per una faringe branquial plena de forats Generalment presenten òrgans lluminosos formats per cèllules testàcies plenes de bacteris simbiòtics Els individus són de talla millimètrica, però la colònia pot arribar a tenir més d’un metre, com és ara el cas de Pyrosoma excelsior
ditrema
Zoologia
Dit de l’animal vivípar que té els orificis cloacal i genital separats.
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
vàlvula
Anatomia animal
Òrgan muscular, conjuntiu o dèrmic, que permet el tancament i l’obertura d’algun orifici, com l’úvula o campaneta, la vàlvula cloacal, l’epiglotis, etc.