urocordats

tunicats
m
pl
Zoologia

Urocordat (tunicat colonial lila)

© Fototeca.cat-Corel

Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.

El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cel·lulosa. La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa al·lusió el nom. Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica. Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització; hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal; i formes pelàgiques, amb aspecte de bota i dues obertures, l’una anterior o bucal i l’altra posterior o cloacal. En la classe de les apendiculàries es conserva la cua en estadi adult. El tub digestiu és dividit en dues parts. L’anterior, o faringe, de funció respiratòria, és en comunicació amb l’obertura bucal, moltes vegades mitjançant un sifó bucal. La faringe és proveïda de fenedures branquials, que retenen els aliments dins la faringe, i l’aigua passa a unes cambres peribranquials en els ascidiacis i taliacis, o bé directament a l’exterior en les apendiculàries. En els ascidiacis i taliacis l’aigua de les cambres peribranquials surt per l’obertura bucal, molt sovint situada a l’extrem d’un sifó cloacal. La faringe o cambra branquial presenta al costat ventral un solc longitudinal anomenat endostil, proveït de cilis vibràtils i cèl·lules mucoses. Els cilis fan avançar els aliments, retinguts pel moc secretat per les cèl·lules mucoses, fins a la segona part del tub digestiu, constituïda per un esòfag, un estómac i un intestí, que, després de molts replecs, desemboca a l’obertura cloacal. Al costat de l’estómac pot haver-hi un fetge i les glàndules pilòriques, que secreten sucs a l’estómac mitjançant túbuls. L’aparell circulatori té un cor ventral respecte al tub digestiu, envoltat per una cavitat pericàrdica, i es perllonga en llacunes o sins sanguinis dins el mesènquima, que irriguen tot el cos, àdhuc la túnica. La sang conté vanadòcits (en lloc de glòbuls vermells), limfòcits, amebòcits, fagòcits i nefròcits, aquests últims reunits en zones especials i constituint ronyons d’acumulació. El sistema nerviós és format per un gangli cerebral a la part anterior, entre el sifó bucal i cloacal. Els òrgans sensorials són poc desenvolupats, i són integrats per un o dos estatocists, taques oculars, cèl·lules tàctils i fosses olfactives. Hi ha una glàndula neural d’activitat endocrina de tipus hipofisari, situada al costat del gangli cerebral i comunicada amb el tub digestiu per un canal ciliat. L’endostil és considerat homòleg del tiroide dels vertebrats. Generalment són hermafrodites proteràndrics, amb gònades situades a ambdós costats de l’intestí. La fecundació és generalment externa, bé que a vegades té lloc a la cambra cloacal. Són de desenvolupament primerament intern, i després extern, i donen larves lliures amb cua, notocordi i cordó nerviós. També hi ha reproducció asexual, molt sovint s’alternen generacions sexuades amb d’altres d’asexuades. En molts taliacis hi ha una part posterior que dona origen a l’estoló prolífer, que per gemmació produeix individus sexuats. Tenen molt poder regeneratiu. Inclou unes 2000 espècies marines, fixes, solitàries o gregàries, o pelàgiques, solitàries o gregàries. Es divideixen en tres classes: els ascidiacis, els taliacis i les apendiculàries.

Representants més importants de l'embrancament dels urocordats

classe de les apendiculàries
Oikopteura sp
Kowaevskaia tenuis
Fritillaria venusta
classe dels taliacis
subclasse dels pirosòmids Pyrosoma atlanticum
Pyrosoma agassizi
subclasse dels doliòlids Doliolum sp barrilet
subclasse dels sàlpids Thalia (Salpa) sp salpa
Thalia (Salpa) maxima moc
Thalia (Salpa) democratica bava
classe dels ascidiacis
ordre dels aplousobranquis Clavelina lepadiformis
Polyclinum aurantium
Aplidium proliferum
Amaurocium conicum
Distapia magnilarva
ordre dels flebobranquis Ciona intestinalis budell
Diazona violacea estofat
Ascidia sp ascidiaci
Phallusia mamillata pinya de mar
ordre dels estolidobranquis Styela partita
Styela plicata
Halocynthia papillosa ascidi roig
Microcosmus sulcatus bunyol de mar, ou de mar
Molgula manhattensis raïm de mar
Distomus variolosus
Botryllus leachi
Botryllus schlosseri
ordre dels octacnèmids Octanemus sp
Polyctacnemus patagoniensis