Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Jean Cocteau
Portada de la primera edició del poema Traduit d’avance , de Jean Cocteau , publicat per “Dau al Set” (1953), amb dibuixos de l’autor
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Literatura francesa
Escriptor, dibuixant i director cinematogràfic francès.
La seva obra, tota la qual ell considerava com a emanació de la poesia, començà sofrint l’impuls del futurisme i del cubisme Potomac, 1914 Les mariées de la Tour Eiffel 1921, i oferí, més endavant, una desconcertadora i gairebé equívoca barreja d’avantguardisme i d’academicisme Escriptor nat, conreant l’ellipsi amb un gust potser excessiu a través de les seves acrobàcies atenyé els gèneres més diversos Cal situar entre les dues guerres mundials el millor moment de la seva obra PleinChant poemes, 1922, Le secret professionnel crítica, 1922, Les enfants terribles novella, 1929, La…
Grup dels Sis
Música
Denominació que hom donà al grup integrat pels compositors D.Milhaud, A.Honegger, F.Poulenc, G.Auric, L.Durey i G.Tailleferre, que es caracteritzaren per l’oposició a l’estètica de Wagner i de Debussy i per una reticència teòrica davant qualsevol sistematització.
S'aplegaren vers el 1918 i feren seu el manifest de Jean Cocteau Le coq et l’Arlequin d’aquesta manera volgueren assimilar llur evolució a la de la pintura o de la literatura Inspirats per ESatie, incorporaren a llurs obres un aire de cafè concert i de music-hall , elements de jazz i de foxtrot L’única manifestació collectiva, llevat de LDurey, fou l’estrena de Les mariées de la Tour Eiffel 1921, de Jean Cocteau
gemmail
Art
Variant del vitrall consistent en la juxtaposició, sotmesa posteriorment a un tipus especial de cocció, de vidres de diferents formes, colors i gruixus.
Tècnica creada els anys vint per Jean Crotti, ha estat perfeccionada per Roland i Roger MalherbeNavarre G Rouault, P Picasso, G Braque, J Villon i J Cocteau, entre altres artistes, en feren cartons
Christian Bérard
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, escenògraf i il·lustrador francès.
Influí sensiblement sobre l’escena francesa Amb un estil elegant i sofisticat, féu les decoracions i dissenyà el vestuari per a muntatges escènics i per a films de Cocteau La belle et la bête, 1946 Illustrà nombrosos llibres, i conreà també el retrat
Raymond Radiguet
Literatura francesa
Escriptor francès.
A París es relacionà amb Max Jacob i Jean Cocteau Les seves obres més importants són Le Diable au corps 1923, amb elements autobiogràfics, i sobretot Le bal du comte d’Orgel 1924, obra pòstuma on continua la tradició de la novella d’anàlisi psicològica
Maurice Gendron

Maurice Gendron
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra francès.
Estudià als conservatoris de Niça i de París, ciutat en la qual freqüentà els cercles de Cocteau, Picasso, Mauriac i Poulenc Collaborà amb Pau Casals a Prada Entre 1971-73 fou director de la Bournemouth Sinfonietta Compositors com Hindemith, Poulenc i Françaix li han dedicat diverses obres
Georges Annenkov
Cinematografia
Creador de vestuaris i decoracions per al cinema, d’origen rus i naturalitzat francès.
Arribà a França amb Chagall i Jean Pougny, després de dirigir a l’URSS la pantomima de massa La presa del Palau d’Hivern Treballà per a Friedrich W Murnau, Orson Welles, Jean Delannoy, Jean Cocteau, i especialment per a Max Ophüls La Ronde 1950 i Lola Montes 1955
Marie-Laure de Noailles
Pintura
Literatura
Escriptora i pintora.
Vescomtessa de Noailles Publicà diversos llibres Dix ans sur terre , 1936 i reculls de poemes La viole d’amour El 1945 començà a pintar natures mortes, figures i retrats, féu litografies i conreà l’escenografia Dugué a terme també una important tasca de mecenatge pagà els films L’âge d’or de Buñuel i Le sang du poète de Cocteau i protegí Salvador Dalí i Francis Poulenc, entre altres
René Clément
Fotograma de Jeux interdits , de René Clément
© Fototeca.cat
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic gascó.
Iniciat com a amateur , i com a guionista, operador i director de curtmetratges, el 1946 realitzà La bataille du rail , film realista i compromès, rodat sense actors professionals La corealització, amb Jean Cocteau, de La belle et la bête , el mateix any, i les realitzacions Jeux interdits 1952, d’un gran èxit arreu i que li valgué un Oscar a la millor pellícula estrangera, Monsieur Ripois 1954, Gervaise 1956, Plein soleil 1960, Paris, brûle-t-il 1965 i Baby-Sitter 1975 en són les obres més notables
María Casares
Teatre
Actriu francesa, filla del polític gallec Santiago Casares Quiroga.
Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée