Resultats de la cerca

La relació entre ambdues seqüències s’estableix mitjançant el codi genètic, que és universal

Un percentatge elevat del genoma dels organismes eucariotes és format per ADN no codificant Una fracció significativa està implicada en la regulació de les seqüències codificants, i constitueix els promotors i els intensificadors També conté informació per a la síntesi de molècules d’ARNmi, amb funció reguladora, gens saltadors i introns, i inclou relíquies evolutives com ara pseudogens i restes de seqüències víriques integrades  

L’objectiu d’aquesta disciplina científica és entendre l’evolució de les espècies i determinar la funció dels gens i de les regions no codificants del genoma En aquests estudis es compara la semblança de les seqüències, la posició dels gens homòlegs, la longitud i el nombre dels exons i la quantitat d’ADN no codificant mitjançant programes d’ordinador que alineen les seqüències i busquen les zones conservades

Inclou els elements que codifiquen proteïnes i molècules d’ARN, i també els que controlen en quines cèllules i circumstàncies és actiu cada gen Els resultats de la fase pilot, publicats el 2008, han demostrat que la major part de l’ADN no codificant conté elements implicats en la regulació de la funcionalitat dels gens, com intensificadors i zones propícies per a modificacions epigenètiques També s’han detectat nombroses seqüències que són transcrites a molècules específiques d’ARN implicades en la interferència de l’ARN

Existeixen diferents models de cicle de vida que en determinen les etapes i el procés de creació i manteniment En el model clàssic o lineal se succeeixen seqüencialment diferents etapes, que acostumen a ésser establiment de la necessitat del programari concreció i formalització de les funcionalitats i els requeriments que ha de complir anàlisi dels elements que hi intervindran, de la seva estructura, de les relacions entre els elements i les funcionalitats que aporta cadascun disseny, per a establir-ne les tecnologies i els llenguatges implementació del sistema, codificant-ne les…

La finalitat d’un vocòder és poder emmagatzemar o transmetre digitalment la veu humana amb menys bits dels que serien necessaris si en fes un simple procés de mostreig Són codificadors específics per a la veu, i no s’utilitzen per a la música, que ja té altres tipus de codificadors MP3 En la implementació d’un vocòder hi ha dues fases la d’anàlisi de la veu, en què s’extreuen unes característiques paràmetres que són les que permeten transmetre o emmagatzemar la veu de forma més eficient que si es fes directament a partir de les mostres del senyal vocal, i la de síntesi, que permet reproduir…