Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
punta de la Coixa
Cim
Cim dels municipis de Castelldans i Cervià de les Garrigues (Garrigues).
coix | coixa
Medicina
Dit del subjecte amb deambulació irregular, motivada per alteracions de l’aparell locomotor, especialment en un dels membres inferiors.
Aquestes alteracions poden ésser anatòmiques o funcionals Les alteracions anatòmiques són de tipus congènit malformacions, aplàsies o de tipus adquirit poliomielitis, amputacions, ferides Les alteracions funcionals són produïdes per paràlisis hemiplègiques, ciàtiques, metatarsàlgies, etc Les coixeses són característiques de l’afecció causal i tenen, doncs, un gran valor diagnòstic
baga oberta
Indústria tèxtil
Baga que entra en la composició dels lliços i llicets destinats a aixecar els fils d’ordit, però no a abaixar-los, per la qual cosa manca d’ullet a la part central, en lloc del qual té una fenedura llarga.
També és anomenada baga coixa
Bonaventura Sanromà i Quer
Literatura catalana
Autor teatral.
Feu estudis d’art a Barcelona i treballà en el comerç familiar Escriví peces breus humorístiques, algunes publicades Errar el tiro , 1886, i Entre dos focs , 1887 i El marit de donya Pona , 1888, i, en collaboració amb el seu oncle Lluís Quer i Cugat, comèdies Comèdia fi de segle , estr 1897 i drames L’hostal de la coixa , 1897, d’ambientació rural, i Vents d’oratge , 1898, que se situa en les capes populars barcelonines Fou premiat en nombrosos certàmens poètics i publicà poemes en diverses revistes de Reus i en d’altres, com La Illustració Catalana
,
Lluís Quer i Cugat
Economia
Literatura catalana
Escriptor i comerciant.
President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d’Unió Nacional fou alcalde de Reus i diputat provincial Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat JM Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias, collaborà, entre altres periòdics, al Diario de Reus , a El Crepúsculo , a El Eco del Centro de Lectura , de Reus Bé que escriví poemes, es destacà pels drames L’hostal de la coixa 1897 i Vents d’oratge 1898, ambdós en collaboració amb Bonaventura Sanromà , la comèdia arranjada Galletes Jordan 1898 i el monòleg Jo i en Comas 1900
,
Albert Alay i Serret
Política
Polític.
Llicenciat en ciències químiques a la universitat de Barcelona, fou cofundador de la de la Societat Espanyola de Químics Cosmètics 1958 i de la Societat Espanyola de Química Industrial i Enginyeria Química 1960 Milità a Esquerra Republicana de Catalunya , partit del qual fou secretari general adjunt i elegit diputat el 1980 i el 1984 al Parlament de Catalunya El 1990, arran de la substitució de Joan Hortalà i Arau per Àngel Àngel Colom i Colom abandonà ERC i ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya Formà part de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat Publicà articles…
Cervià de les Garrigues

Cervià de les Garrigues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km 2 , és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental El terme municipal limita al S amb el de la Pobla de Cérvoles del qual el separa el riu de Set, al S i l’W amb Juncosa, a l’W amb l’Albagés, al NW amb Castelldans, al N amb Juneda, al NE amb les Borges Blanques i a l’E amb l’Albi Cervià és l’únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses El terme és drenat per…
Móra la Nova
Móra la Nova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 15,93 km 2 , el municipi de Móra la Nova és situat a l’esquerra de l’Ebre, pel curs del qual passa la divisòria amb el municipi de Móra d’Ebre, a ponent Al N, limita amb el terme de Garcia, i a llevant i vers migdia amb Tivissa el termenal passa prop del poble de Darmós d’aquest darrer terme i per la partida del Magrell Altres partides del terme són los Plans, Sant Pau i l’Escoda El territori s’emplaça en la cubeta o depressió de Móra, l’estructura de la qual és de conglomerats, argiles guixenques, saulonenques i margues El terme forma com un triangle…