Llicenciat en ciències químiques a la universitat de Barcelona, fou cofundador de la de la Societat Espanyola de Químics Cosmètics (1958) i de la Societat Espanyola de Química Industrial i Enginyeria Química (1960). Milità a Esquerra Republicana de Catalunya, partit del qual fou secretari general adjunt i elegit diputat el 1980 i el 1984 al Parlament de Catalunya. El 1990, arran de la substitució de Joan Hortalà i Arau per Àngel Àngel Colom i Colom abandonà ERC i ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya. Formà part de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. Publicà articles sobre l’actualitat política a la premsa (El Periódico, Avui) i els llibres Catalunya al llindar del segle XXI : un país amb futur (1995), La democràcia coixa (1995), La diferència (1998), La força de la mentida (1999), i Vint anys perduts (2001).