Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya
Caixa prevista pel decret de col·lectivitzacions (1936) de la Generalitat de Catalunya, i creada al final del 1937.
Constava d’un departament bancari, especialitzat en operacions de crèdit a curt termini, i d’un departament de capitalització, que rebia la meitat dels beneficis de les empreses collectivitzades, destinat a crèdits a mitjà i a llarg termini La seva curta vigència li llevà eficàcia Tenia sucursals a diverses ciutats de Catalunya i era administrada pel departament d’economia de la Generalitat
comitè obrer de control
Història
Organisme de control obrer sorgit espontàniament a les empreses de Catalunya els primers dies de la guerra de 1936-39.
Foren acceptats per la Generalitat de Catalunya com a òrgans legals de decisió, i per l’agost del 1936 hom en regulà l’organització i el funcionament Assumia la gestió d’una empresa si el propietari era declarat desaparegut en uns altres casos efectuava només una funció de control de l’antic consell d’administració La seva intervenció havia d’ésser aprovada pel Consell d’Economia de la Generalitat Pel decret de collectivitzacions de 24 d’octubre de 1936, aquests comitès restaren únicament en les empreses no collectivitzades
consell general d’indústria
Història
Organisme creat per a cada sector industrial pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936.
Els consells generals d’indústria tenien dues finalitats possibilitar el reagrupament de les empreses collectivitzades per sectors de producció i facilitar la comunicació del Consell d’Economia amb les unitats productives El primer a crear-se fou el de la indústria química pel març de 1937 la resta foren creats l’octubre del mateix any Havien d’ésser constituïts per 4 tècnics, 4 membres dels consells d’empresa, 8 representants dels sindicats, i eren presidits pel vocal del ram en el Consell d’Economia Al si de cada consell general es constituí un comitè executiu d’indústria , format per un…
Estanislau Ruiz i Ponsetí
Estanislau Ruiz i Ponsetí
© Fototeca.cat
Economia
Història
Economista i polític.
Llicenciat 1911 i doctor 1913 en ciències exactes i enginyer industrial 1915 Participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya 1920 i en la de la Federació d’Empleats i Tècnics 1932 Cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i també dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932-39, des d’on participà en els principals debats parlamentaris Al juliol-agost del 1936 fou conseller de proveïments des de l’agost del 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, i entre el 1937…
Tecla Sala i Miralpeix
Economia
Empresària i filantropa.
Orfe a cinc anys, fou adoptada per uns parents dels quals heretà un negoci tèxtil, que ja gestionava personalment cap als vint anys, la fàbrica coneguda popularment com La Blava, a Roda de Ter Casada amb l’empresari Joan Riera i Sala, cosí seu, amb el qual tingué cinc fills, el matrimoni es traslladà a Barcelona, i el 1913 adquirí a l’Hospitalet de Llobregat el molí d’en Basté, un conegut molí paperer del Torrent Gornal, que reconvertiren en fàbrica de filatures La nova fàbrica esdevingué un dels negocis tèxtils més pròspers a Catalunya, cosa que feu necessària la construcció d’una segona nau…
col·lectivització
Economia
Història
Política
Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat.
És el mètode propugnat pel socialisme per tal d’eliminar les diferències entre les classes socials la propietat collectiva suprimeix la competència i permet d’orientar la producció cap a les autèntiques necessitats collectives Hom manté l’existència del mercat d’intercanvi, però els objectes produïts no són sotmesos a la llei de l’oferta i la demanda Això ha comportat, però, la intervenció de l’estat socialista com a organisme planificador de la producció, i que, de fet, el terme collectivització hagi estat impròpiament utilitzat hom l’ha mantingut, tanmateix, per les seves connotacions…
consell d’empresa
Història
Economia
Òrgan creat pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya, el 24 d’octubre de 1936, per assumir, en les empreses col·lectivitzades, les funcions dels antics consells d’administració.
Constaven de l’interventor de la Generalitat i de cinc a quinze obrers, segons decisió de l’empresa, elegits per l’assemblea tenint en compte els diversos serveis producció, administració, serveis tècnics, comercials i la influència de les centrals sindicals a què pertanyien els treballadors Eren responsables de llur gestió davant els treballadors de l’empresa i del consell general d’indústria respectiu
assegurança
Economia
Contracte aleatori, de caràcter onerós la finalitat del qual és la cobertura d’un o més riscs determinats pel cas de què s’esdevingui el sinistre
.
L’assegurança es proposa de donar seguretat contra el risc, però sense que aquesta seguretat pugui ésser obtinguda per la supressió directa de la situació o de l’esdeveniment temuts, sinó tan sols per la certesa que, quan es produiran, hom podrà disposar d’un valor econòmic que el compensi Hi ha vestigis remotíssims d’institucions que, en un sentit ampli del concepte, poden ésser qualificades d’assegurances a Egipte obrers de les piràmides, a Babilònia codi d’Hammurabi, a Grècia, a Roma i a d’altres pobles de l’antiguitat Però l’origen de l’assegurança, en un sentit més estricte, cal cercar-…
Eslovàquia

Estat
Estat de l’Europa central, limita al N amb Polònia, a l’E amb Ucraïna, al S amb Hongria i a l’W amb Àustria i Txèquia; la capital és Bratislava.
La geografia física Eslovàquia és una regió muntanyosa constituïda per un conjunt de serralades que formen part dels Carpats Occidentals, els quals s’obren en ventall cap a la plana del Danubi Llevat de les serralades del nord, relleus de flysch que formen part dels Beskidy, la resta és un conjunt de serralades i massissos de materials cristallins i masses eruptives El Tatra, tallat per la fossa tectònica del Poprad en Alt Tatra 2654 m i Baix Tatra 2043 m, és el nucli principal Vers l’oest cal assenyalar els blocs del Gran Tatra 1592 m, Petit Tatra, Tríbeč i els Petits Carpats, més baixos i…