Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’administració de la…
consell
Història
Dret administratiu
Òrgan administratiu col·legial.
Amb funcions consultives com el consell reial , el consell pastoral , etc i també jurisdiccionals com el consell de guerra o els diversos consells de la monarquia hispànica anteriors al règim constitucional o deliberatives i executives consell de ministres, consell municipal, consell d’administració , etc Hom designa sovint amb el nom de consell general, consell suprem, consell superior, consell nacional, els consells que tenen, respecte a d’altres, un àmbit territorial molt més ampli o un rang superior
col·legialitat
Cristianisme
Doctrina teològica segons la qual els bisbes, successors dels apòstols per via de consagració sacramental, són ordenats (per institució divina i col·legialment presos) al servei de tota l’Església, sobre la qual, conjuntament amb el papa, tenen potestat plena i suprema.
En l’Escriptura, els apòstols són anomenats els Dotze , denominació collegial, i collegialment els és donada una tasca a acomplir El fet de la collegialitat és molt antic en la praxi de l’Església ja als s IV i V és emprat el mot collegi per a designar la comunitat dels apòstols, la dels bisbes i preveres, o la de tots els bisbes, i és emprat àdhuc pels papes El concili de Nicea manà de fer dos concilis anuals a les províncies eclesiàstiques, fet que testimonia la vigència de la collegialitat Mantinguda sobretot en les esglésies ortodoxes, la collegialitat fou recollida i revifada pel…
Ernest Villar i Miralles
Música
Músic.
El 1890 fundà a Alacant la Societat de Quartets Clàssics Dirigí la capella de música del Collegial de Sant Nicolau Deixà obres per a orgue, piano i cor També té composicions per a orquestra i per a banda
Joan Baptista Borja
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte.
Treballà a Alacant en la portalada de l’església parroquial de Santa Maria i en la capella de la Comunió acabada el 1738 de la collegiata de Sant Nicolau És autor, també, dels baixos relleus del cadirat del cor de l’església collegial d’Oriola
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
Corporació de dret públic que defensa els interessos dels professionals titulats de medicina que exerceixen a la província de Barcelona fundada el 1894.
Actualment es regeix pels propis estatuts d’acord amb la Llei 7/2006, del Parlament de Catalunya, de 31 de maig Disposa de diverses seccions assessorament professional, serveis jurídics, assegurances, serveis bancaris i financers, programes de formació, borsa de treball, ajuts econòmics i socials, cooperació, etc Edita, entre altres publicacions, Quaderns de la Bona Praxi i el butlletí Servei d’Informació Collegial
Associació Bíblica de Catalunya
Entitat que agrupa els estudiosos catalans de la Bíblia.
Començà com una senzilla organització dels biblistes catalans, el 1963, amb una reunió d’estudi a Montserrat Com a associació fou fundada el 1973 i l’any següent esdevingué l’òrgan collegial de la Conferència Episcopal Tarraconense per a la investigació bíblica i l’exercici de l’apostolat bíblic a Catalunya Ha organitzat cursos i sessions d’estudis en l’àmbit d’investigació, d’actualització bíblica per als sacerdots, religiosos i religioses, de formació de monitors, de divulgació bíblica i viatges a Terra Santa Des del 1976 publica un “Butlletí”
Josep Espriu i Castelló
Medicina
Metge.
Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1942, fou un destacat impulsor del cooperativisme sanitari a Catalunya L’any 1957 fundà l’entitat Assistència Sanitària Collegial, i posteriorment participà en el naixement d’altres entitats relacionades amb les assegurances mèdiques, com ara Assistència Sanitària Interprovincial o l’Hospital de Barcelona Fou president de la Fundació Espriu, dedicada a la promoció i el desenvolupament del cooperativisme Germà del poeta Salvador Espriu , també collaborà en la revista Destino , en què feia una secció setmanal sobre salut, i publicà…
Rafael Sanus i Abad
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en Teología per la universitat Gregoriana de Roma, fou ordenat de sacerdot l’any 1958 Entre altres càrrecs i títols, fou rector del Collegi Major de sant Joan de Ribera de Burjassot professor i rector del Seminari Metropolità director del Convictori Sacerdotal, collegial perpetu i rector del Collegi Seminari Corpus Christi canonge de l’Església Catedral i vicari general de l’arquebisbat El febrer de 1988 el papa Joan Pau II el nomenà bisbe auxiliar de València, amb Miquel Roca com a arquebisbe titular En morir aquest, fou designat administrador diocesà del gener a l’octubre de 1992…