Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Noc d’en Cols
Cingle basàltic del municipi d’Olot (Garrotxa), prop del mas de les Cols, a l’esquerra del Fluvià, aigua avall de la ciutat.
Hi brolla una abundant deu d’aigua
puig de les Cols
Cim
Cim dels municipis de Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
platja de Baix de Cols
Platja
Accident litoral del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
col fermentada
Alimentació
Gastronomia
Producte de sabor característic, obtingut per fermentació làctica de cols tallades i preparades amb un 2-3% de sal.
En la seva obtenció cal tenir en compte les varietats de col i la maduresa La sal exerceix diverses funcions origina la separació dels sucs que contenen sucre i altres substàncies, afavoreix la fermentació làctica que evita la putrefacció, contribueix al sabor i determina en part la consistència del producte final La fermentació, originada per lactobacils presents naturalment en les fulles, es produeix en botes, on hom posa les cols i la sal necessària, les tapa i deixa passar generalment de 3 a 4 setmanes fins que l’acidesa és d’un 1,5% Durant aquest període els sucres són atacats…
hortalissa
Tomàquets i mongetes
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc.).
La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes, el bulb alls, cebes, les fulles i les tiges tendres cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes, les inflorescències carxofes, les arrels naps, raves, pastanagues i les tiges tendres espàrrecs, api El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d’aigua i un cert contingut en cellulosa Són una font important de vitamines especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recollecció, de…
albugo
Botànica
Gènere de ficomicets paràsits, de l’ordre de les peronosporals.
L' Acandida, anomenat rovell blanc, és un paràsit deformador de crucíferes cols, violers, etc
alternària
Micologia
Gènere de fongs imperfectes, de la subclasse de les pirenomicètides, amb grans espores (en realitat fiàlids) brunes i septades, agrupades en cadena.
Comprèn espècies saprofítiques i espècies paràsites aquestes darreres són productores d’alternariosi a les cols, patateres, etc