Resultats de la cerca

Responia a un moment de resistència molt combativa contra el Sindicato Español Universitario i a una certa eufòria per la victòria dels aliats Publicà poc més de vint números

Fill de Bernat Oliver, doctor en medicina És autor de dues dècimes, en català, una d’elogiosa de l’actitud combativa antiagermanada dels ducs de Gandia i de Sogorb, Joan de Borja i Alfons d’Aragó, i l’altra a la “fidelitat” de Bocairent durant la guerra de les Germanies Elogiat per Gil Polo, les dècimes foren publicades per Cerdà i Rico en les seves notes al Canto del Turia

Després d’un començ poètic decadentista, inicià la seva aproximació al realisme amb el recull Sen a zdstupu zoutajicich a jiné básně ‘El somni de la multitud dels desesperats’, 1903 Seguiren Kniha zesu, vod a stráni ‘El llibre dels boscs, de les aigües i dels tossals’, 1914 i els Nové zpěvy ‘Nous cants’, 1918, on pren un nou rumb i exalta la bellesa de la civilització tècnica moderna Amb Rudé zpěvy ‘Cants roigs’, 1923, conreà una poesia altament compromesa i combativa Inspirat en la Segona Guerra Mundial, publicà Zamořená léta ‘Anys submergits’, 1946 Traduí a la seva llengua…

Collaborà des del 1900 fins al 1915 aproximadament en les revistes Lacerba , Leonardo i La Voce , fundada per Giuseppe Prezzolini, combativa revista cultural que representava la presa de consciència per part de la joventut de l’endarreriment de la cultura italiana i de la necessitat de renovar-la Durant aquest mateix període escriví els seus llibres més significatius de filosofia, poesia, literatura i crítica literària dels quals, sens dubte, el millor és l’autobiografia titulada Un uomo finito 1912 Convertit al catolicisme, compongué obres asceticomorals Storia di Cristo , 1921…

Desenvolupà una activitat didàctica, polèmica i combativa contra l’arquitectura retòrica i monumentalista del feixisme italià, des de la revista Casabella , que dirigí entre el 1930 i el 1943, i que fou prohibida pels alemanys Fou secretari regional del grup torinès del MIAR Movimento Italiano per l’Architettura Razionale, condemnat oficialment l’any 1931 pel sindicat feixista Collaborà amb M Piacentini en la Facultat de Física de la Ciutat Universitària de Roma 1934 i en l’Exposició Internacional de París 1937, quan encara creia que era possible una reforma des de l’interior del sistema…

Portà el nom de Movimiento Español de Liberación Homosexual MELH, fundat a Barcelona el 1971 fins el 1975, que, a la mort de Franco, sortí de la clandestinitat, prengué una actitud combativa i obrí un procés que culminà en el Manifest del FAGC , publicat pel juliol del 1977 després de la primera manifestació de gais a l’Estat espanyol, que tingué lloc a Barcelona Ha participat en les campanyes del moviment feminista i en les unitàries de caràcter nacionalista, polític i sindical, i és membre de l’Associació Gai Internacional AGI Contribuí directament a la fundació dels moviments…

Estudià al Beirut University College 1970-72 En esclatar la guerra civil libanesa 1975, anà a Londres, on fins el 1981 estudià a la Byam Shaw School of Art i la Slade School of Fine Art Resident a Europa, s’ha destacat per les seves obres conceptuals d’intencionalitat combativa, especialment en qüestions com la condició de la dona i el conflicte palestinoisraelià La seva obra, que ha anat guanyant en subtilesa i polisèmia, es vehicula a través de mitjans diversos installacions, performances , projeccions de vídeo Entre les seves obres i exposicions cal esmentar “The Light at the…

Fou professor de lògica a la Universitat d’Oxford i a la de Londres 1946-59 La seva obra de joventut Language, Truth and Logic 1936, és una síntesi brillant i combativa del neopositivisme lògic anglosaxó, on s’insisteix en el principi segons el qual el significat d’una proposició resideix en la seva verificació, i en el rebuig de tota proposició metafísica per inverificable i, doncs, banal ‘meaningless’ En les seves obres posteriors — The Foundations of Empirical Knowledge 1940, Philosophical Essays 1954, The Problem of Knowledge 1956 i Philosophy and Language 1960— retorna als…

Autodidacte, des del 1929 es dedicà a la pintura, la illustració i la decoració Després d’una jove i combativa experiència a Barcelona, s’installà el 1936 al Montparnasse parisenc Aviat es donà a conèixer com a successor de l’esperit i els valors impressionistes, directament lligats amb Bonnard i Vuillard, i esdevingué una figura cabdal de l’Escola de París Efectuà nombroses decoracions per a teatre i dibuixà molts cartells Celebrà exposicions a Barcelona, París, Nova York, Tolosa Llenguadoc, Londres, Los Angeles, etc La gràcia i la finor dels personatges, la vivacitat dels…

Estudià periodisme a Barcelona 1973 Fou professora titular de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-91 i des del 1991 és professora de la Universitat de Santiago de Compostella, on exerceix de catedràtica de comunicació audiovisual Màxim representant de la jove generació gallega, la seva poesia és combativa i molt original Parolar cun eu, cun intre, cun inseuto 1970, O corvo érguese cedo 1973 En el camp de la narrativa destaca Mamá-Fe 1973 i les novelles Trasalba ou Violeta e o militar morto 1985 i Porta blindada 1990 És autora de…