Fou professor de lògica a la Universitat d’Oxford i a la de Londres (1946-59). La seva obra de joventut Language, Truth and Logic (1936), és una síntesi brillant i combativa del neopositivisme lògic anglosaxó, on s’insisteix en el principi segons el qual el significat d’una proposició resideix en la seva verificació, i en el rebuig de tota proposició metafísica per inverificable i, doncs, banal (‘meaningless’). En les seves obres posteriors — The Foundations of Empirical Knowledge (1940), Philosophical Essays (1954), The Problem of Knowledge (1956) i Philosophy and Language (1960)— retorna als mateixos temes, però amb un èmfasi més gran en la definició, classificació i distinció de les nocions utilitzades. També publicà Concept of a Person (1963), Russell and Moore (1972), Perception and Identity (1979), Philosophy in the 20th Century (1982), Freedom and Morality (1984) i Voltaire (1986). D’estil clar i concís, fou un dels exponents més destacats de l’anomenat grup d’Oxford .