Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
béns comunals
Història
Béns pertanyents al comú, és a dir, a tota la població d’un municipi.
A la península Ibèrica sorgiren com a conseqüència del procés d’ocupació de terres durant la reconquesta N'hi havia de dues classes diferents els propis i els comuns Els primers eren béns del municipi com a entitat els beneficis que hom n'obtenia arrendament, explotació directa eren destinats a cobrir despeses dels serveis públics Els altres eren terres, deveses, prats o boscs que pertanyien a la collectivitat de veïns i eren destinats a l’ús directe, en utilització conjunta o bé repartits periòdicament entre la població a la sort o per torn també podien ésser confiats, si més no en teoria,…
aprofitaments comunals
Dret
Benefici de què gaudeixen els membres d’una determinada comunitat local i que els permet d’aprofitar-se d’uns boscs, prats o terres de conreu, que són patrimoni de la comunitat, sota la qualificació de bé comunal
.
Els aprofitaments comunals tenen un origen històric remot, vinculat als precedents d’una propietat collectiva de la terra
senyoria
Història
Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o…
bé comunal
Dret
Bé aprofitat i fruït exclusivament per la comunitat de veïns del municipi on es troba.
L’aprofitament dels béns comunals ha d’ésser per explotació comuna o per conreu collectiu, o segons els usos i costums tradicionals, o mitjançant l’adjudicació de lots Hi ha importants patrimonis de béns comunals a la Vall d’Aran i en altres comarques, i són constituïts per boscs destinats a ésser aprofitats per tots els veïns per a tallar-hi llenya o pasturar-hi ramats
béns nacionals
Història
Dret
Nom que prengué el conjunt de béns, col·lectius o privats, apropiats per la Revolució Francesa i pels règims liberals de l’Estat espanyol durant la desamortització del segle XIX.
A França l’origen d’aquests béns radicà en les reformes de la Revolució Francesa, quan una sèrie de lleis, dictades des del 2 de novembre de 1789 al 3 de març de 1794, confiscaren els béns del clericat, dels emigrats, els comunals i els dels sospitosos A l’Estat espanyol les lleis de desamortització, iniciades durant la guerra del Francès, desamortitzaren una gran part dels béns eclesiàstics i comunals i una petita part del patrimoni reial En tots dos casos els béns nacionals beneficiaren sobretot la classe mitjana adinerada, que els adquirí quan foren posats a la…
Minangkabau
Regió
Zona muntanyosa de la Sumatra occidental (Indonèsia), on habita una població malaia que viu del conreu d’arròs, cocos, cacauets i cafè.
Tenen cases comunals, i la relació de parentiu és matrilineal, malgrat l’islamisme, que no els impedeix de conservar pràctiques supersticioses
vita
Dret civil
En alguns pobles castellans de La Meseta, tros de terra de conreu, de patrimoni col·lectiu o particular, que hom reparteix entre els veïns perquè cadascun el treballi i en gaudeixi durant la seva vida.
Institució important en l’economia medieval del regne de Lleó, actualment és limitada a una distribució de parcelles comunals entre els pagesos més pobres