Resultats de la cerca
Es mostren 1232 resultats
comunicacions
Conjunt de camins, carreteres, carrils, rutes marítimes, rutes aèries, etc.
xarxa de comunicacions
Interconnexió de dispositius que permet la transmissió i recepció de missatges.
Si aquests tenen format digital, hom parla d’una xarxa de dades Les xarxes de comunicacions es poden classificar segons diferents criteris, com ara la seva extensió geogràfica xarxes LAN, MAN o WAN, el seu grau de funcionalitat segons si són unifuncionals o multifuncionals, com és la XDSI, la seva estructura en anell si és tancada o en bus si és oberta, la velocitat de la transmissió xarxes de banda ampla o de banda estreta, el tipus de medi físic de la xarxa xarxes de fibra òptica, de radioenllaços, etc o pel mètode d’accés al medi de temps continu o de temps ranurat, amb…
nus de comunicacions
Punt on s’encreuen diverses vies de comunicació.
intel·ligència de comunicacions
Electrònica i informàtica
En la intel·ligència de senyals, utilització de tota classe de comunicacions conegudes, com el telèfon, la ràdio, internet, etc., per tal d’obtenir informació.
Aquesta adquisició d’informació es realitza a través de la intercepció de les comunicacions estrangeres, sense rebutjar la informació obtinguda pels mitjans convencionals, televisió o ràdio Forma part de la intelligència de senyals i és un procés desenvolupat especialment en moments de conflicte
sistema global per a comunicacions mòbils
Sistema de radiotelefonia cel·lular automàtica digital d’abast europeu corresponent als sistemes de telefonia mòbil anomenats de segona generació (2G).
Permet també les comunicacions de dades Fou definit totalment el 1991 per un grup tècnic, el Groupe Spécial Mobile , constituït uns anys abans per la Conferència Europea de Correus i Telecomunicacions CEPT Aquest sistema manté la sigla del grup tècnic que l’ideà, la qual coincideix, d’altra banda, amb la del seu nom Els elements d’una xarxa GSM i les funcions que compleixen són, simplificadament el terminal mòbil, activat per mitjà d’una targeta i d’un número d’identificació personal, independent del terminal que l’abonat fa servir l’estació de base, i la cèllula associada, que…
repetidor
Repetidor de comunicacions instal·lat al cim del Montcaro
© Fototeca.cat
Aparell que amplifica i retransmet els senyals elèctrics aplicats a la seva entrada, a fi de compensar les pèrdues que es produeixen durant una transmissió.
Són emprats en telefonia, telegrafia, radiocomunicacions, televisió, etc En telefonia i telegrafia, segons la banda de freqüències, els repetidors són anomenats de baixa freqüència o de freqüències vocals —de 300 a 3 400 Hz— o bé d’alta freqüència , quan hom utilitza corrents portadors modulats Segons el mitjà de transmissió, cal incloure els repetidors de radioenllaç i de coaxial En televisió són petits equips emissors que amplifiquen els senyals rebuts i els tornen a emetre amb més potència i generalment a una freqüència diferent Són anomenats també reemissors
adreçament
En comunicacions, mecanisme que permet identificar nodes de xarxa en xarxes de comunicacions.
Els nodes poden ser dispositius d’interconnexió per exemple, router , commutador o equips terminals per exemple, ordinador, telèfon Hi ha diferents tipus d’identificador segons la xarxa de comunicacions utilitzada a la xarxa telefònica es fan servir números de telèfon, a una xarxa Ethernet s’empren adreces MAC de 48 bits, a internet s’utilitzen adreces IP 32 bits per IPv4 i 128 bits per IPv6 Els identificadors assignats són únics dins del seu àmbit
interferència intersimbòlica
Distorsió present en els símbols d’un senyal digital deguda al canal de comunicacions.
La interferència intersimbòlica és un dels problemes típics dels sistemes de comunicacions digitals, on un senyal és enviat des d’un emissor a un receptor passant per un canal de comunicacions que el distorsiona Aquesta distorsió introduïda pel canal de comunicacions augmenta la probabilitat d’error en recepció Per a intentar corregir o minimitzar els efectes de la distorsió intersimbòlica s’utilitzen tècniques d’equalització adaptativa
xarxa d’àrea propera
Electrònica i informàtica
Xarxa lògica de comunicacions que permet connectar dispositius propers geogràficament a través de diferents xarxes de comunicacions sense fils.
Una xarxa d’àrea local LAN o una xarxa d’àrea personal PAN comunica elements propers que comparteixen un medi i/o fan servir una determinada tecnologia en canvi, una xarxa d’àrea propera està pensada per a comunicar elements connectats a diferents xarxes físiques per exemple, usuaris de diferents operadors de telefonia mòbil, un portàtil amb Wi-Fi, etc amb la finalitat de proporcionar serveis basats en la localització Per aquest motiu, són membres potencials d’una NAN tots els dispositius amb interfície de comunicacions sense fils en un radi proper centenars de metres al voltant…
el Caro

Repetidors de comunicacions a Caro, cim culminant dels ports de Beseit
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (1 442 m) dels ports de Beseit, a l’extrem S del massís, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat Les precipitacions hi són…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina