Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
estat condensat
Física
Estat de la matèria en què els àtoms són molt a prop, i que es manifesta per fortes accions intermoleculars, com en el cas dels sòlids, dels líquids i dels gasos comprimits.
Els estats condensats són estudiats per la física de la matèria condensada
deflegmador
Química
Condensador emprat en la deflegmació situat, generalment, a la sortida del vapor a la part alta de la columna de fraccionament o de rectificació.
Els vapors condensats al deflegmador tornen al cap de la columna en forma de reflux líquid
superfluïdesa
Física
Propietat que tenen determinats líquids de fluir sense viscositat a través de capil·lars o escletxes.
El fenomen de la superfluïdesa fou descobert pel científic soviètic PKapitza el 1937 Un superfluid redueix la seva viscositat fins a zero, és a dir, quan està en moviment no sofreix dissipacions energètiques Una altra característica dels superfluids és que són transmissors tèrmics perfectes El fenomen fou observat per primera vegada en l’heli i es pot explicar per la formació de condensats de Bose-Einstein en el seu estat elemental El fluid es comporta com una barreja de condensats i d’àtoms normals en proporcions variables En l’heli líquid la superfluïdesa es…
benzo-
Química
Prefix que denota relació amb el benzè, que conté el nucli benzènic.
En particular és aplicat a aquells composts policíclics que contenen anells de benzè condensats, és a dir, units a un altre anell per dos àtoms de carboni comuns, com ara el benzofuran
arilè
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació de dos hidrògens en un hidrocarbur aromàtic.
El grup —C 6 H 4 — és anomenat fenilè o-, m-, p- i en el cas dels hidrocarburs aromàtics monocíclics els arilens són anomenats com a fenilens substituïts En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, quan els dos hidrògens provenen de dos carbonis cíclics, els arilens són anomenats afegint el sufix -è al nom del grup aril corresponent Quan, excepcionalment, provenen d’un mateix carboni alicíclic, el nom de l’arilè és obtingut afegint el sufix -idè al nom de l’aril corresponent
aril
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur aromàtic.
Els arils són simbolitzats en les fórmules generals mitjançant les lletres Ar El grup aril derivat del benzè és anomenat fenil i els altres grups aril derivats d’hidrocarburs aromàtics monocíclics són anomenats com a fenils substituïts Per excepció, quan l’hidrogen prové d’un carboni cíclic, són admesos els noms trivials, cumenil, mesitil, tolil i xilil , i quan prové d’una cadena lateral, els noms benzil, benzhidril, cinnamil, estiril, fenetil i tritil En el cas dels hidrocarburs aromàtics policíclics condensats, els grups aril formats per eliminació d’un hidrogen cíclic són…
trampa magnètica
Física
Aparell utilitzat per a formar condensats de Bose-Einstein.
La trampa conté un camp magnètic que serveix per a confinar els àtoms que formaran el condensat Un cop els àtoms es troben dins la trampa, s’han de refredar per tal d’arribar a les condicions de formació del condensat El refredament es pot fer de dues maneres deixant escapar les partícules més energètiques o fent servir un feix làser la longitud d’ona del qual pugui ésser controlada En determinades condicions, l’impacte del feix làser provoca el xoc del fotó amb la partícula i el seu rebot l’electró extern de l’àtom s’excita i passa a un nivell superior, però torna a l’estat fonamental …
destil·lació seca
Química
Procés de descomposició tèrmica d’una substància, generalment sòlida, que produeix una separació dels components, acompanyada, en el cas de tractar-se de substàncies complexes, d’una degradació de les molècules, que es transformen en productes més simples (gasos i líquids).
Industrialment tenen interès la destillació seca de l’hulla o coquització i la destillació seca de la fusta Aquesta darrera consisteix en un procés de carbonització en el qual hom aprofita els gasos i vapors despresos La composició d’aquests productes depèn bàsicament de la classe de fusta que hom destilla Els productes gasosos monòxid i diòxid de carboni, hidrogen, metà i altres hidrocarburs més pesants són emprats com a combustible per a iniciar la reacció, la qual s’automanté en arribar a una certa temperatura Dels condensats obtinguts hom separa l’àcid pirolignós mescla d’…
catxalot
Grup de catxalots
Gabriel Barathieu (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cetaci odontocet de la família dels fisetèrids, el més gros del grup (de 15 a 20 m els mascles, i de 10 a 13 m les femelles); el dors és de color gris fosc, i els costats i el ventre són més clars.
El cap, enorme i de forma quadrangular, ocupa una tercera part de la longitud total del cos El musell sobrepassa considerablement la mandíbula inferior, que és armada amb grans dents de 40 a 54 L’espiracle és a la part superior i anterior del crani, una mica desviat cap a l’esquerra, de manera que el brollador de vapors condensats surt obliquament Els catxalots manquen d’aleta dorsal, però tenen una filera de geps de magnitud decreixent en el darrer terç del dors En una concavitat de la part superior del crani hi ha un òrgan compost de diverses cavitats delimitades per làmines…
anell
Química
Cadena tancada d’àtoms.
Els anells, anomenats també cicles , poden ésser formats per un nombre illimitat d’àtoms amb un mínim de 3 En química orgánica, els anells de 3 a 7 àtoms són anomenats petits, els de 8 a 14, mitjans, i els de més de 14, grans Els àtoms d’un anell poden ésser tots del mateix element composts homicíclics o de més d’un element composts heterocíclics i poden ésser situats tots en un mateix pla cas dels composts orgànics aromàtics o en plans diferents cas, per exemple, del ciclohexà Quan un anell és particularment estable, resisteix a la major part d’agents químics sense obrir-se i confereix…