Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
confessor | confessora
Cristianisme
Cristià que davant el perill confessa la seva fe i sofreix persecució per ella.
confessor
confessor celebrant el sagrament de la penitència, segons una xilografia valenciana del 1512
© Fototeca.cat
Cristianisme
Sacerdot que escolta les confessions d’altri i té facultat per a donar l’absolució.
confessor
Cristianisme
Títol que l’Església concedeix als sants que no han estat màrtirs.
Màxim el Confessor
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor bizantí.
Secretari de l’emperador Heracli i, després, monjo, fugí de la invasió persa i residí a l’Àfrica des de Roma fou desterrat, amb el papa Martí I, al Caucas Participà activament en les lluites cristològiques, especialment contra els monoteletes Rebé el sobrenom de Confessor per les seves sofrences per la fe Autor de moltes obres d’un caràcter exegètic i dogmaticopolèmic, els seus escrits místics especialment la Mystagogia , dins la línia platònica i en dependència del Pseudo-Dionís Areopagita, influïren fortament el pensament teològic i espiritual del món bizantí La seva festa se…
Eduard III de Wessex
Història
Rei dels anglosaxons (1042-66), fill d’Etelred II.
Afavorí la noblesa normanda damunt l’anglosaxona Canonitzat el 1161, hom en celebra la festa el 13 d’octubre
penitencier
Cristianisme
Un dels canonges d’ofici dels capítols de les catedrals i anteriorment també col·legiates, que té com a obligació d’escoltar les confessions dels fidels a les catedrals, amb potestat d’absoldre els pecats i censures reservats al bisbe.
Foren creats pel concili quart del Laterà 1215 i llur funció regularitzada pel concili de Trento El concordat amb l’Estat espanyol del 1851 establí que el càrrec fos proveït per oposició Tenia com a càrrega annexa ensenyar teologia moral al seminari de la seva diòcesi
Guillaume Daubenton
Cristianisme
Jesuïta francès.
Fou designat per Lluís XIV confessor de Felip V Participà en les intrigues que provocaren la caiguda de la princesa Orsini 1704 Fou substituït pel pare Robinet però, en morir aquest, tornà al càrrec de confessor 1716 Famós per les seves intrigues, fou definitivament retirat l’any 1723, perquè, segons que sembla, comunicà a Felip d’Orleans, regent de França, el propòsit de Felip V d’Espanya d’abdicar en el seu fill Lluís
Diego de Deza
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Membre d’una família aristocràtica, ingressà a l’orde dominicà Fou professor de teologia a Salamanca i, des del 1486, preceptor i confessor del príncep Joan i confessor del Rei Catòlic Bisbe de Zamora 1487, Salamanca 1497, Jaén 1498 i Palència 1500, fou nomenat inquisidor general de Castella 1498-1507 i de Catalunya-Aragó 1499-1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor Arquebisbe de Sevilla 1504, fou promogut a la seu de Toledo, però morí abans de prendre'n possessió
Berenguer de Castellbisbal
Cristianisme
Bisbe de Girona (1245-54) i confessor reial.
Dominicà Acompanyà Pere I de Catalunya-Aragó a la desfeta de Muret 1213 Al setge de Palma, Mallorca, 1299 estimulà amb les seves paraules els combatents catalans Fou protector del convent de Santa Caterina de Barcelona, l’edificació del qual subvencionà Jaume I li féu tallar la llengua per sospita d’haver revelat secrets de la seva confessió