Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Liber Ordinum
Llibre litúrgic de l’antic ritu visigòtic per a la celebració dels sagraments i sagramentals, equivalent al ritual de la litúrgia romana.
N'hi ha una edició feta per MFérotin Alguns rituals romans de Catalunya en conservaren diversos elements
oblast’
Divisió administrativa
Unitat administrativa territorial de primer grau d l’URSS.
Amb la dissolució d’aquesta 1991, la Federació Russa i altres estats de la CEI la conservaren en les seves divisions territorials
castell de Baiona
Castell
Antic castell de l’actual terme de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc no identificat.
Cap a la meitat del s XII els senyors de Baiona reberen com a feu la castellania d’Arraona, la qual conservaren fins al s XIII
Oficina de Treball de la Generalitat
Servei dependent del govern català que coordina la implementació de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya des del gener del 1998, en substitució de les antigues oficines de l’INEM
.
Aquest traspàs de competències afectà 944 funcionaris i 74 oficines, que conservaren el nom d’INEM pel fet que les competències en polítiques passives pagaments dels subsidis d’atur continuen depenent d’aquest organisme
baronia de Peratallada
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Peratallada (Baix Empordà) i que al s XII ja pertanyia als Peratallada.
El 1250 passà per enllaç als Cruïlles, barons de Cruïlles, que la conservaren fins al s XIX Per aquesta raó i pel fet de residir els barons de Cruïlles al castell de Peratallada, acabaren cognomenant-se Cruïlles de Peratallada
quart
Dret canònic
Capellania parroquial agregada a una canongia per augmentar el producte o renda d’aquesta.
Desaparegueren del Principat al segle XIV, però es conservaren a alguns indrets del País Valencià i de Mallorca A Mallorca al segle XVIII hi havia vuit quarts units a les vint-i-dues canongies Desaparegueren amb el concordat del 1851
odrisi | odrísia
Història
Membre d’una antiga població tràcia que al segle V aC s’estengué fins al Danubi i la Propòntida i arribà a la mar tràcia i al Quersonès (431-24 aC).
Constituí una amenaça per a les possessions d’Atenes fins que perdé el Quersonès a mans dels atenesos Sota Filip II de Macedònia 341, el regne caigué en decadència Els romans, però, el conservaren com a baluard contra els bàrbars d’Orient
castell d’Estanyol
Castell
Nom català del castell de Castri, situat a l’extrem nord del ducat de Neopàtria, a Tessàlia.
Passà a mans dels catalans pel matrimoni d’Ot de Novelles amb la germana de Stéfanos Gabrielópoulos Melissénos, noble bizantí que el tenia en feu El 1349 albanesos i serbis conqueriren gairebé tot Tessàlia, però els catalans conservaren el castell fins després del 1380
castell de Tudela
Castell
Antic castell del municipi de Sant Gregori (Gironès), situat al cim de la serra de Sant Grau (dit antigament puig de Tudela
), on hi ha l’ermita de Sant Grau (no romanen restes del castell), dominant el pla de Sant Gregori.
Esmentat des de mitjan s XV com a possessió dels comtes de Barcelona Hi tingueren drets els Montcada s XII i després els Cartellà, els Xetmar i els Pinós Fou adquirit el 1495 per Baldiri Agullana, ciutadà de Girona, amb el de Cartellà, i el conservaren els seus descendents
zuau
Militar
Soldat d’un cos d’infanteria que formaren els francesos a Algèria el 1831, basant-se en els voluntaris de la tribu berber dels zwawa, de Cabília, que servien com a mercenaris de l’imperi Otomà.
Inicialment fou un cos mixt d’indígenes i europeus, però ben aviat els indígenes foren agrupats en compayies separades tiradors, i els zuaus només admeteren tropa francesa, malgrat que conservaren una part del vistós uniforme original Es distingiren a les guerres d’Àfrica, Crimea, Itàlia, Mèxic i Àsia Foren imitats per altres exèrcits occidentals