Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
consignació
Història
Fons procedent dels imposts i les contribucions municipals de Palma, dit també universal consignació
, destinat, segons el Contracte Sant
(1405), al pagament de les pensions als creditor censalistes.
L’administrava una junta de consignació , i la reclamació de la seva lluïció fou un del objectius de la revolta dels agermanats mallorquins 1521-23 Pesà damunt les finances municipals fins a mitjan s XIX
consignació
Dret civil
Dipòsit judicial que fa el deutor de la cosa objecte de l’obligació per tal d’obtenir una declaració judicial que cancel·li el deute.
Hom la du a terme quan el creditor no vol o no pot rebre-ho, o també quan és desconegut
Antoni Canals i Mayol
Història del dret
Advocat, secretari de la comissió provincial d’instrucció primària de Mallorca i de la Universal Consignació.
El 1849 fou comissionat a Madrid per resoldre el problema del deute consignat consignació , per la qual cosa escriví una Memoria sobre la Universal Consignación de Mallorca 1849, base per a la definitiva abolició d’aquesta càrrega que gravava l’economia mallorquina des de la baixa edat mitjana
tall
Història del dret
Dret de la generalitat de València que gravava la fabricació dels teixits, segons llur valor, destinats a la venda a l’engròs.
Corresponia al dret de la bolla de la Generalitat de Catalunya A Mallorca, els ingressos d’aquest impost —igual que els altres— eren destinats a la consignació
extinció de les obligacions
Dret civil
Mode establert per la llei o per la voluntat dels subjectes interessats segons el qual deixa de produir els seus efectes una relació jurídica ja constituïda.
L’extinció pot produir-se per compliment pagament, compensació, oferiment i consignació o dació en pagament, per acord liberatori dissensió mútua, novació, conveni, transacció, remissió o renúncia i pel fet de produir-se una circumstància que n'impossibiliti el compliment mort d’algun subjecte de la relació, pèrdua de la cosa deguda, confusió de drets, rescissió, condició resolutòria, acompliment del terme o prescripció
Contracte Sant
Història
Conveni signat el 27 de maig de 1405 entre els jurats de la ciutat de Mallorca, amb consentiment del Gran i General Consell, i els creditors del municipi —en llur majoria barcelonins—.
En virtut d’aquest contracte la major part del ingressos municipals restaven consignats consignació al pagament dels interessos i a la lluïció del deute públic municipal, i era atorgada als creditors l’administració directa d’aquest fons El contracte responia a una situació econòmica del municipi extremament difícil, agreujada per les males collites i les fams 1402, 1405 i la inundació catastròfica del 1403 Les dificultats de pagament portaren el 1431, a l’anomenada concòrdia de Barcelona entre la ciutat i els seus creditors barcelonins, que preveia una reducció de l’interès de…
compravenda a carta de gràcia
Dret civil
Contracte de compravenda en el qual el venedor es reserva el dret de redimir o de lluir i quitar quan transmet la cosa.
Constitueix un específic contracte típic, deferent, per tant, del de la compravenda amb pacte de retre, pel fet de crear conjuntament amb la transmissió de la propietat el dret, en aquest cas alienable separadament, de lluir i quitar Ha estat objecte d’una nova regulació per una llei de l’any 1991 D’ençà, ja no es considera una institució perjudicial perquè no inclou un dret real de garantia d’un préstec usurari, sinó que el seu fonament és la transmissió inicial d’una propietat de manera indefinida, però no definitiva En aquest sentit, es pot redimir o recuperar la cosa venuda per part del…
revolta dels Forans
Història
Revolta que tingué lloc a Mallorca en 1450-53 per part dels forans contra els estaments privilegiats de la ciutat de Mallorca.
Aquests foren acusats de mal govern, de dilapidació dels diners públics, de repartiment desfavorable dels imposts, de recàrrecs amb motiu de l’amortització del deute públic consignació , etc La revolta fou dirigida per Simó Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font i Bartomeu Morer, i tingué repercussions a Menorca Sorgí, sembla, sense cap pla previ, com a manifestació contra els abusos del poder i per la desesperació produïda per la pobresa L’èxit inicial els féu assetjar la capital 26 de juliol- 1 d’agost de 1450, però a la fi foren rebutjats el rei, que afavoria els ciutadans, exigí dels…
deute públic
Economia
Endeutament de l’estat per la venda, al mercat, de títols representatius d’aquest deute.
L’emissió de deute públic és conseqüència del fet que cal igualar els ingressos i les despeses de l’estat i que no sempre és possible d’aconseguir-ho augmentant els imposts Quan el deute públic és a un termini, és anomenat deute flotant A l’Estat espanyol, aquest mecanisme començà a l’època de Carles III i continuà durant tot el segle XIX, i serví bàsicament per a finançar les despeses extraordinàries provocades per les guerres Entre el 1900 i el 1917 l’emissió de deute disminuí molt, i tornà a augmentar entre el 1917 i el 1925 com a conseqüència de la guerra del Marroc A partir del 1925 les…
taquigrafia
Transcripció, segons el sistema de taquigrafia Dalmau del text, “La sardana és la dansa més bella de totes les que es fan i es desfan”
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Art d’escriure tan de pressa com es parla valent-se de signes especials i abreviatures.
Hom l’anomena també estenografia tanmateix, aquest terme és aplicat més adequadament a sistemes d’escriptura amb signes més simples o curts que els habituals, i el terme taquigrafia és aplicat a qualsevol sistema escriptura corrent o estenogràfica en el qual hom empra mètodes per a adquirir velocitat, com ara sigles, contraccions, supressió de lexemes no indispensables així itz en actualitzar , signes propis per als prefixos i sufixos, supressió de paraules i sobretot de signes vocàlics, etc Actualment la major part dels sistemes utilitzats són una combinació d’estenografia i de taquigrafia…