Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
trícoc | trícoca
gra
Grans de cafè natural
Botànica
Cadascuna de les parts o de les llavors de què consten certs fruits.
matrícula de comerciants
Economia
Dret mercantil
Matrícula pública on consten les persones físiques o jurídiques que exerceixen el comerç.
solucionari
Educació
Llibre, o part d’un llibre, on consten les solucions dels problemes i dels exercicis.
rosari
Rosari
Religió
Cristianisme
Enfilall de grans, agrupats de deu en deu i separats per un gra més gros, units per un fil o una cadeneta que els travessa tots, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris en passar el rosari.
Normalment consten de cinc denes, bé que alguns, com els que acostumen a portar cenyits alguns religiosos en llurs hàbits, tenen les quinze denes
laudes
Cristianisme
En la litúrgia romana, part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del matí.
Essencialment consten d’uns quants salms generalment tres, un càntic bíblic, els salms 148-150 laudate , que donen nom a l’ofici i el càntic del Benedictus
tabuladora
Tecnologia
Màquina que escriu en caràcters ordinaris les indicacions contingudes en forma de forat en les targetes perforades i que, en el cas que siguin xifres, n’efectua les operacions i n’imprimeix el resultat.
Les tabuladores consten generalment d’un capçal , que alimenta la màquina amb les targetes, un lector , que interpreta i enregistra les indicacions, un calculador i una màquina d’escriure elèctrica
Langobard
Història
Història del dret
Jutge que actuava ja des del temps del comte Salomó d’Urgell i Cerdanya, que continuà sota els comtes MiróI el Vell de Cerdanya i GuifreI de Barcelona el 886.
Sembla que tenia béns aprisiats i repoblats per ell al Ripollès, puix que consten un vilar del seu nom a la vall de Sant Joan i unes cases a Llaié
antipànic
Tecnologia
Dit d’aquells dispositius de què són dotades les portes d’emergència dels locals públics que, en ésser empesos per la multitud que s’aglomera davant de les sortides en un moment de pànic, desenclaven la tanca i permeten que les portes s’obrin de bat a bat cap enfora.
Generalment consten d’una barra o passamà, collocats de través i a mitja alçada davant la porta, que bascula sobre els extrems en empènyer-la lleugerament i, en fer-ho, acciona el mecanisme d’obertura