Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
col·loblast
Zoologia
Cèl·lula adhesiva, típica dels ctenòfors, situada sobre els filaments prènsils i que serveix per a la captura de les preses.
A la part anterior presenta una massa citoplasmàtica en forma de campana, recoberta d’una sèrie de glòbuls glutinosos que s’adhereixen fortament a les preses i que és unida a la capa basal per dos filaments que travessen l’epidermis Un dels filaments és citoplasmàtic, espiralat i contràctil, i l’altre és rectilini i representa el nucli estirat En els colloblasts madurs manca el nucli i solament resta el filament contràctil
miocardi
Anatomia animal
Part muscular del cor, compresa entre el pericardi i l’endocardi.
Comprèn el miocardi pròpiament dit i el nòdul sinoauricular, amb el sistema de conducció Té autonomia contràctil, conductibilitat i excitabilitat
euglenòfits
Botànica
Fílum d’algues unicel·lulars, flagel·lades, de color verd, amb clorofil·les a i b i amb carotenoides.
Com a substància de reserva tenen paramil , un hidrat de carboni particular que no s’acoloreix amb el iode La paret cellular és substituïda per una pellícula de fibres proteiques En el citoplasma presenten dictiosomes, un vacúol contràctil i sovint un estigma N'és rara la reproducció sexual Tenen afinitats amb els cromòfits i amb certs protozous
digoxina
Medicina
Component principal del grup de fàrmacs anomenats digitàlics i usats en el tractament de la insuficiència cardíaca.
La seva eficàcia ha bandejat de l’ús terapèutic la resta de digitàlics Incrementa la força contràctil del múscul cardíac i la quantitat de sang bombada per minut, sense augmentar-ne ni la freqüència cardíaca ni les necessitats d’oxigen de les cèllules del miocardi És el medicament d’elecció en cas d’insuficiència cardíaca i en arrítmies supraventriculars com el flutter i la fibriŀlació auricular En les taquicàrdies supraventriculars paroxístiques comparteix les indicacions amb els fàrmacs betablocadors
pennatulacis
Zoologia
Ordre d’animals metazous diploblàstics de l’embrancament dels cnidaris, classe dels antozous, subclasse dels alcionaris.
Es caracteritzen pel fet de formar colònies que no són fixes sinó que endinsen en el fang o en la sorra una part basal, en forma de peduncle contràctil, que els permet eventualment una certa mobilitat Les diverses espècies habiten als fons fangosos de la mar Mediterrània i a les costes tropicals americanes Les tres espècies comunes a la Mediterrània, pertanyents als gèneres Veretillum, Pteroides i Pennatula ploma de mar, veretil, tenen forma de ploma, de color vermell i luminescent de color gris i de colònies massisses i espinoses
trompa

La papallona colibrí té una llarga trompa que li permet xuclar en vol estacionari
Levilo (CC BY-NC 2.0)
atelèctasi
Patologia humana
Disminució del volum o col·lapse del teixit pulmonar a conseqüència de l’absència d’aire en els alvèols.
Pot afectar tot un pulmó, un lòbul o una part d’ell Segons el mecanisme de producció, l’atelèctasi pot ésser obstructiva si és causada per l’obstrucció d’un bronqui per tumors, ganglis o mucositats, especialment després d’intervencions quirúrgiques, compressiva si és causada per processos que augmenten l’espai i la pressió pleurals pneumotòrax, vessaments pleurals o contràctil per un augment del teixit fibrós Les atelèctasis laminars són petites atelèctasis lineals, localitzades a les bases dels pulmons, degudes a una mala mobilitat del diafragma o a malalties abdominals La diagnosi es…
bulb

Bulb (trena d’alls)
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia vegetal
Òrgan, ordinàriament subterrani, constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria en donar-se les condicions adequades, i envoltada de fulles carnoses i riques en reserves, entre les quals hi ha altres gemmes, que originaran nous bulbs.
Hom pot distingir tres menes de bulbs el massís , bàsicament constituït per la tija carnosa, com el del safrà el tunicat , format essencialment per fulles carnoses de manera que les externes, membranoses i més pigmentades, cobreixen les més internes, com el de la ceba i l' esquamós , amb fulles carnoses més curtes i imbricades, com el de la flor de lis A vegades el bulb pot ésser múltiple , com el de l’all El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable freda o seca de llur cicle vegetatiu Bulb Massís del safrà 1, fulla 2,…
asístole
Patologia humana
Afebliment intens o cessació del poder contràctil del cor.
pulmonats
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que comprèn individus que presenten una closca generalment espiralada, molt feble i prima, que a vegades pot fins i tot desaparèixer.
A la part anterior i dorsal del peu tenen dos parells de tentacles retràctils amb ulls sèssils o pedunculats ventralment hi ha la boca amb mandíbula còrnia i ràdula ripidoglòssica El tret més característic és l’òrgan respiratori, que és una cavitat formada per les parets del mantell i de la cavitat pallial, molt vascularitzades, i constitueix una mena de pulmó, que s’obre a l’exterior per un orifici contràctil pneumostoma El sistema nerviós és eutineural, a causa d’un escurçament de la comissura visceral L’excreció és efectuada mitjançant una formació típica l’òrgan de Bojanus L’aparell…