Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
bandera de conveniència
Transports
Dret marítim
Denominació donada a les banderes mercants d’alguns estats quan són usades, ordinàriament per raons fiscals, per vaixells pertanyents a súbdits d’altres estats.
Els casos més coneguts són els de les banderes mercants de Panamà i de Libèria
botiga a l’abast
Economia
Establiment comercial la superfície de venda del qual no supera els 500 m 2
, obert al públic almenys durant divuit hores al dia, en què es distribueixen llibres, diaris, revistes, productes d’alimentació, discs, vídeos, joguines, regals i articles diversos.
tractat d’Aranjuez
Història
Tractat d’aliança firmat a Aranjuez pels plenipotenciaris d’Espanya (el comte de Floridablanca) i França (el comte de Montmorin) el 12 d’abril de 1779, en virtut del qual ambdós països s’unien en la guerra contra la Gran Bretanya i es comprometien a continuar-la fins a recuperar les concessions a la Gran Bretanya pels tractats d’Utrecht (1713) i París (1763).
Aquest tractat posà fi a un període de vacillacions, a la cort de Carles III, sobre la conveniència de mantenir la neutralitat
Bonaventura Castellet i Baltà
Bonaventura Castellet
Enologia
Farmàcia
Farmacèutic i enòleg.
Publicà Enología española 1865 i Viticultura y enología española 1869, reeditada amb un resum dels seus estudis sobre els ceps americans i la conveniència d’introduir-los com a solució de la filloxera La Memoria sobre los medios de combatir la filoxera fou premiada 1878 per la Sociedad Económica Matritense
Gabriel Mulet i Sans
Economia
Consignatari de vaixells, membre actiu de la Cambra de Comerç de Palma.
El 1900 promogué la fundació de l’Escola de Comerç de Ciutat, i el 1910 collaborà en l’organització de l’Exposició de Productes de Balears Publicà un treball sobre la hisenda municipal de Palma 1911 i un altre defensant la conveniència d’obtenir un port franc a Mallorca 1919
marge
Agronomia
Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
En dret civil català, el concepte de marge és emprat com a presumpció legal per a determinar límits incerts entre propietats veïnes Hom considera que els marges són propis de la propietat superior o la més alta en el desnivell del terreny per la conveniència de compensar els perjudicis derivats de l’esllavissament de terres pel curs de les aigües L’actual compilació recull aquesta presumpció
Masella
Instal lacions de les pistes d’esquí de Masella, al municipi d’Alp
© Fototeca.cat
Esport general
Estació d’esports d’hivern de la Baixa Cerdanya, al municipi d’Alp.
La recerca de noves pistes d’esquí properes a les de la Molina féu pensar en la conveniència d’adaptar la pista forestal del bosc de la Pia 12 km d’Alp a Supermolina per la baga de la Masella Fou inaugurada el 1967 Posteriorment hom hi ha afegit noves pistes i remuntadors, des del pla de Masella 1 600 m al cim de la Tosa 2 536 m Es comunica per carretera amb la Molina Supermolina, amb Alp i amb Das Hi ha un hotel i diversos apartaments
Frederic Trèmols i Borrell
Botànica
Botànic i químic.
Doctor en farmàcia Catedràtic de química inorgànica a la Universitat de Granada i posteriorment a la de Barcelona, on presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts A instàncies de la diputació provincial de Barcelona elaborà un informe científic sobre la conveniència de plantar ceps americans, resistents a la filloxera Reuní un ric herbari Publicà Conferencias sobre el mejoramiento de los suelos 1876, Lecciones de farmacia químico-inorgánica 1871, Aguas minerales del Puig de las Ànimas en Caldas de Malavella 1882 i Catálogo de las plantas observadas en la montaña de Requesens 1895
dualitat ona-corpuscle
Física
Concepte que denomina el fet que totes les formes de matèria i d’energia es poden representar bé com a formades per partícules, bé com a ones, essent les dues representacions igualment vàlides.
La tria entre una d’aquestes formes per a l’estudi d’un determinat problema és una qüestió de conveniència, ja que usualment el tractament de certs fenòmens és més simple en l’una que en l’altra Aquest concepte es basa en els treballs d’Albert Einstein que identificà les partícules amb què es poden representar les ones electromagnètiques els fotons i de Lde Broglie que associà una longitud d’ona amb les partícules materials, com ara els àtoms Fins avui s’ha observat comportament ondulatori d’electrons, àtoms i àdhuc molècules constituïdes per desenes d’àtoms
multiplicador
Economia
Factor numèric que indica la proporció en què l’increment d’una certa magnitud repercuteix en la variació final d’una altra que s’hi relaciona.
El concepte de multiplicador fou introduït per Kahn per explicar els efectes que una inversió determinada produeix sobre el volum total d’ocupació Keynes adoptà i generalitzà el concepte als efectes acumulatius que una inversió produeix en la renda, assenyalant que aquests són més grans o més petits segons la propensió de la comunitat al consum L’existència de l' efecte multiplicador de la inversió fou un dels arguments a favor de la conveniència d’una política de despesa pública activa com a mesura anticíclica, en assegurar un elevat nivell de la demanda efectiva i,…