Resultats de la cerca

Deixeble de BGozzoli A Florència pintà al fresc a l’església de l’Annunziata ~1475, San Filippo Benizzi i a la de Sant’ Ambrogio Miracle del Sant Sagrament El 1481 fou cridat a Roma on, juntament amb Botticelli, Ghirlandaio, Perugino i d’altres, participà en la decoració de la Capella Sixtina D’acord amb la tendència dominant de l’escola florentina, la seva obra s’orientà cap a formes naturalistes Fou mestre de Fra Bartolommeo della Porta i de Piero di Cosimo

Fou un dels principals representants del barroc a Nàpols, on edificà les esglésies de l’Ascensione, San Ferdinando, Santa Maria Egiziaca, Santa Teresa, Santa Maria Maggiore i San Giorgio Maggiore i l’inacabat palau de Donn'Anna

Deixeble de Cosimo Rosselli i collaborador seu a Roma en la decoració de la Capella Sixtina 1481 Treballà a Florència, on rebé la influència de Leonardo da Vinci, LSignorelli, Rafael i Hvan der Goes Conreà temes mitològics d’una acusada càrrega poètica La caiguda de Vulcà —Wadsworth Athenaeum, Hartford, Connecticut—, La mort de Procris —National Gallery, Londres— i escenes religioses Mare de Déu amb l’Infant —Galleria Borghese, Roma—, d’un linealisme i una massa cromàtica quasi naïfs Els seus retrats de Giuliano da Sangallo Rijksmuseum, Amsterdam i de Simonetta Vespucci Musée Condé,…

Fill de Giovanni di Bicci, de jove es dedicà al comerç, i aviat ocupà càrrecs públics i polítics importants Arrestat i confinat a Pàdua 1433 com a cap de l’oposició i l’oligarquia dominant, tornà l’any següent a la pàtria, on fou rebut amb fervor popular Aleshores s’ensenyorí de la vida pública de Florència i bandejà els seus enemics El 1458 creà el Consell dels Cent, un organisme que fou la salvaguarda del seu poder Bé que mai no introduí modificacions decisives en el Comune florentí, actuà a l’exterior contra la política expansionista de Filippo Maria Visconti, i s’alià amb els Sforza i amb…

Fou amic i collaborador de fra Bartolomeo La seva obra mestra, la taula de la Visitació 1503 —que, juntament amb la predella, és al museu dels Uffizi, a Florència—, equilibrada i harmònica, influí sobre Rafael quan la veié l’any 1506

El 1494 muntà el seu obrador conjuntament amb Mariotto Albertinelli Influït per Savonarola, que ell retratà, entrà a l’orde dominicà 1500, i retirat, com Fra Angelico, a San Marco de Florència, posà la seva obra al servei absolut de la religió El seu art adoptà una forma clàssica, influïda bàsicament pel sfumato de Leonardo da Vinci i l’harmonia de Rafael

Al servei de Cosimo III de Mèdici, l’acompanyà 1668-69 amb la finalitat d’illustrar un llibre de viatges preparat per aquest Entre les seves illustracions hi ha algunes vistes de Barcelona

Escriví, per encàrrec del duc Cosimo de Mèdici, una Storia Fiorentina editada el 1721, en 16 llibres, que va des del 1527 fins al 1538, i que volgué ésser una justificació del nou principat dels Mèdici L’obra presenta una acurada documentació, bé que l’estil és, en conjunt, monòton i grandiloqüent

Per encàrrec de Mèdici, Cosimo de fundà 1462 i dirigí a Florència l' Academia Platonica  dedicada a la restauració del pensament platònic Fou ordenat sacerdot el 1473 Traduí al llatí els Diàlegs de Plató i les Ennèades de Plotí La seva obra principal, Theologia platonica 1488, plena d’elements neoplatònics, és típica del sincretisme renaixentista Desenvolupà un humanisme religiós universal d’arrel mística

Aquest concebé la idea de fer reviure a Florència l’ Acadèmia de Plató, influït pel platonisme del filòsof grec Geòrgios Gemistós Plēthōn, el qual impartí cursos a la ciutat des de la seva arribada vers el 1348 L’any 1462 encarregà a Marsilio Ficino  la traducció de tota l’obra de Plató i li cedí per a aquest fi la villa de Montevecchio, a Careggi, que fou anomenada Academia per Ficino A partir del 1474 hi tingué lloc anualment una commemoració platònica amb la participació de nou platònics tants com les muses de l’antiguitat, entre els quals Agnolo Ambrogini, dit il Poliziano , Llorenç el…