Resultats de la cerca

En literatura les primeres produccions costumistes coincideixen amb el començament de l’evolució social motivada per l’expansió industrial, davant la qual adopten una actitud més o menys satírica o crítica Té antecedents en la literatura del s XVII entre d’altres, l’anglès Joseph Addison i la prosa castellana “castissa” Els quadres de costums aparegueren sobretot en diaris i revistes La publicació periòdica més representativa del costumisme castellà fou Cartas españolas 1831, on collaboraren Larra, Mesonero Romanos i Estébanez Calderón a França es destacà, en aquest camp, Victor…

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona Especialista en narrativa del segle XIX i especialment en costumisme, tema sobre el qual publicà El costumisme en la prosa catalana del segle XIX 1992 —referent ineludible—, edicions de Robert Robert i Emili Vilanova, a més de l’antologia Quadres de costums urbans del vuit-cents 1987 o els capítols sobre el tema de la Història de la literatura catalana dirigida per Joaquim Molas vol 7, 1986 També ha estudiat altres autors del segle XIX, com Víctor Balaguer, Narcís Oller, Josep Yxart, Juli…

Bon retratista, de dibuix minuciós i traç acurat Obsessionat per la llum, preferí temes i paisatges exòtics Arcs de mesquita, Oferta d’esclaus i el costumisme, on féu ressaltar els tons grisos Oració

Director, entre d’altres, de la revista Atlantic Monthly 1881-90 en el camp de la creació és recordat sobretot per la novella The Story of Bad Boy 1870 i pel recull de narracions Marjorie Daw and Other People 1873, que reflecteixen un costumisme sense preocupacions transcendents

Exposà regularment a Barcelona del 1870 al 1882, i també a Girona 1882 i a Olot 1880, 1881 i 1883 Seguidor tardà d’un cert natzarenisme Lectura , 1872, Museu d’Art Modern, Barcelona, aviat es dedicà de ple al costumisme El Museu Provincial de Girona, ciutat a la qual estigué vinculat, en posseeix cinc quadres

Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels apunts a l’oli i els paisatges i escenes d’Assís Via del cardenal Merry del Val Museu de Belles Arts de València Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista Carme, la Clavariesa Museu de Belles Arts de València, Sortida de missa 1915

Fill de Josep Teixidor i Busquets i germà de Pepita Teixidor , de qui fou mestre Format a Llotja i a París amb Bastien-Lepage i Carolus-Duran, es dedicà al retrat academitzant, al costumisme i al paisatge Guanyà una tercera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid el 1887, participà en les exposicions de París, guanyà una medalla de bronze en l’Exposició Universal del 1900 i, el 1921, el premi Masriera

Vida i obra Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries collaborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina També escriví a Menorca Artística  El 1911 s’installà a Barcelona i collaborà a  La Illustració Catalana  i La Vanguardia , sota el pseudònim El Licenciado Pablillos,  entre d’altres publicà també en els diaris madrilenys ABC , El Debate i El Fígaro Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua Oro y escorias 1893 Episodios ribereños 1906 El último hidalgo 1912 Clara sombra 1915 Las…

Ha conreat el teatre i la narrativa en una modalitat propera al costumisme A partir de Mariaagélas 1975 i sobretot quan començà a publicar les seves novelles a França, com La Sagouïne 1976 i Les Cordes-de-Bois 1977, es féu conèixer fora del seu país, especialment per la força expressiva i la vivesa dels seu francès canadenc Es consagrà definitivament amb Pélagie-la-Charrette 1979, premi Goncourt, La gribouille 1982 i Crache à pic 1984