Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
cordita
Militar
Pólvora de les anomenades sense fum
.
És una mescla formada per un 65% de cotópólvora, un 30% de nitroglicerina i un 5% de vaselina
Christian Schönbein
Química
Químic alemany.
Fou professor a Basilea Descobrí l’ozó 1840 estudiant l’olor característica que havia observat als voltants d’una fàbrica elèctrica Fent experiments a la cuina de casa seva, inventà el cotópólvora 1846, el qual resultà molt perillós, però permeté la fabricació de la primera pólvora sense fum Proposà també per primera vegada el collodió
nitrocel·lulosa
Militar
Química
Èster nítric de la cel·lulosa, obtingut per l’acció de l’àcid nítric, sol o mesclat amb àcid sulfúric, sobre fibres de cel·lulosa, especialment cotó, fibra de fusta o pasta de paper.
Segons el grau de nitració de la cellulosa hom obté cotópólvora més d’un 12% de nitrogen o piroxilina entre un 10,8% i un 12% La nitrocellulosa és un explosiu d’alta velocitat de combustió, la qual pot ésser moderada per gelificació amb èter i alcohol, i és la base de les pólvores sense fum i dels propergols sòlids emprats per a la propulsió de coets Les nitrocelluloses poc nitrades són emprades en la fabricació del celluloide, de vernissos i de fibres tèxtils sintètiques La nitrocellulosa fou descoberta per CFSchönbein 1845
dinamita
Militar
Denominació genèrica dels explosius a base de nitroglicerina, d’un gran poder trencador, obtinguts per absorció d’aquesta en substàncies capaces de retenir-la, en estat de divisió, o de formar-hi una massa gelatinosa.
La dinamita fou ideada per Alfred Nobel el 1866 l’obtingué absorbint la nitroglicerina descoberta per Ascanio Sobrero el 1847 en una massa de terra de diatomees, i n'aconseguí, així, l’estabilització Hom classifica les diverses classes de dinamita en tres grups, segons la base En les dinamites de base inerta , l’absorbent terra de diatomees, carbonat de magnesi és una substància que no intervé en la reacció explosiva Quan l’absorbent és una substància reductora, com ara les serradures, les farines vegetals, el carbó, etc, equilibrada amb l’addició d’un oxidant nitrat o clorat de potassi o de…
abelita
Militar
Explosiu detonant del tipus de les dinamites, a base de nitroglicerina (65%) gelatinitzada amb cotó pólvora (30%), un oxidant (salnitre: 3,5%) i un antiàcid (carbonat sòdic: 1,5%).
Ha estat substituït per l' anetole , de composició semblant
col·lodió
Química
Solució de piroxilina (fulmicotó o cotó pólvora) en alcohol i èter etílics (4 g de piroxilina en 100 ml d’una mescla d’un volum d’alcohol i tres d’èter).
Líquid xaropós, incolor, dens, lleugerament opalí Per exposició a l’aire en capes fines, en evaporar-se el solvent, deixa una pellícula resistent Emprat per a fabricar pellícules fotogràfiques, per a recobrir ferides petites, per a confeccionar pell i perles artificials, per a processos de gravat i litografia, etc
els Polvorers
Barri
Barri industrial de Manresa (Bages), a la dreta del Cardener, aigua avall del pont Vell, al lloc d’uns antics molins fariners i drapers convertits en fàbrica de pólvora el 1540.
La propietat d’aquesta indústria passà dels consellers de la ciutat a particulars i, des del 1789, a l’estat Suprimida el 1865, la substituí una fàbrica de filats i teixits de cotó
Mataró
Vista aèria de Mataró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Maresme, al vessant de mar de la Serralada Litoral.
Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…