Resultats de la cerca
Es mostren 890 resultats
E-Cristians
Organització d’entitats i persones, fundada a Barcelona l’any 2000, amb l’objectiu de promoure la presència del cristianisme en la vida pública.
Presidida per Josep Miró i Ardèvol, actua davant circumstàncies polítiques i socials que considera que requereixen una resposta dels catòlics Entre les iniciatives diverses que ha promogut hi ha el periòdic digital “Forum Libertas”, el Pacte per la vida i la dignitat, i la Convenció de Cristians per Europa
Cristians pel Socialisme
Política
Moviment integrat per cristians que creuen compatible llur fe amb la teoria i la praxi marxistes, sense que això signifiqui cap vinculació a un partit polític determinat.
Nascut a Xile —on el moviment celebrà un congrés nacional el 1972—, s’estengué després a l’Argentina, el Perú, Mèxic i l’Amèrica Central, on contribuí a l’aparició de la teologia de l’alliberament, i finalment arribà a Europa Als Països Catalans n'hi ha diversos grups, minoritaris però actius Tot i que les relacions amb la jerarquia han estat sovint incòmodes, els membres del moviment no volen separar-se de l’Església, però de fet se'n senten marginats, particularment arran del rumb pres pel Vaticà sota el pontificat de Joan Pau II
moros i cristians
Jocs
Joc entre dos equips d’igual nombre de participants en el qual els dos bàndols es col·loquen arrenglerats l’un davant l’altre, a una distància convinguda.
Cada jugador, per torn, es trasllada al bàndol contrari i va collocant la mà sobre la de cada adversari En decidir-se per un, li dóna un cop a la mà i corre cap al seu bàndol mentre el qui ha estat colpejat l’empaita Si és agafat abans d’arribar al seu bàndol ha de restar al centre fins a ésser rescatat per un company Guanyà el bàndol que resta amb més jugadors
puig dels Cristians
Cim
Cim del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà).
festa de moros i cristians

Festa de moros i cristians
© C.I.C. Moià
Folklore
Festa que hom celebra a diverses localitats valencianes (Agullent, Alcoi, Banyeres, Callosa d’En Sarrià, Cocentaina, Crevillent, la Vila Joiosa, Muro del Comtat, Villena, Onil, Mutxamel, Ibi, Beneixama, etc.), en la qual diverses comparses escenifiquen, amb variants, la victòria cristiana sobre els musulmans.
La més important és la d’Alcoi, amb precedents almenys des del segle XVII, que hom celebra en la festivitat de sant Jordi en commemoració de la victòria sobre la revolta morisca del 1276 Es comença el 22 d’abril amb una desfilada dels dos bàndols i, després, l’entrada cristiana en un castell bastit expressament i l’entrada dels moros Segueix l’alardo El 23 hi ha una processó religiosa, i el 24 un simulacre de batalles, amb victòria alternativa mora i cristiana Els bàndols són organitzats en “filades”, que prenen diversos noms corsaris, navarresos, beduïns, etc i porten uniformes distints Se…
Confederació Internacional de Sindicats Cristians
Organització internacional constituïda a la Haia el 1920.
Integrada per sindicats d’obediència protestant i catòlica, fou reconstituïda l’any 1968, en abandonar tota referència al cristianisme i adoptar el nom de Confederació Mundial del Treball
Federació de Joves Cristians de Catalunya
Moviment de joventut promogut per Albert Bonet i Marrugat, que en fou consiliari general fins pel juliol del 1936, i pels Sacerdots Amics dels Joves
.
Nascuda arran d’uns articles de Bonet en “El Matí”, al començament del 1931, recollits aquell mateix any amb el títol Un viatge de cara als joves, volia ésser “un gran moviment de joventuts catòliques”, no “adherit a cap partit polític” i “per damunt de tots els partits i les escoles” D’un arrelament al país integral i no gens dissimulat, s’imposà com a lema la frase atribuïda a Torras i Bages “Catalunya serà cristiana o no serà” Pel març del 1931 en fou constituït el consell federal provisional, amb Fèlix Millet i Maristany com a president, Pere Tarrés i Claret i Alexandre Simon com a…
Unió de Treballadors Cristians de Catalunya
Economia
Organització sindical catòlica fundada a Barcelona el 26 d’octubre de 1934, que aplegava entitats obreres cristianes preexistents, sota la presidència d’E.Escamilla i Pich, substituït més tard per A.Gallego.
De filiació democratacristiana, defensava la doctrina social de l’Església i estava estretament connectada amb el partit Unió Democràtica de Catalunya , mantenint també relacions amb l’obrerisme catòlic europeu Encapçalada per JFarré i Escamilla, TPorta, MSurribas i Zanuy i d’altres, desenvolupà una considerable activitat, i el 1935 tenia tres mil afiliats, especialment en el sector agrícola i de dependents i empleats de comerç Creà l’Editorial Obrera Lleó XIII i publicà el setmanari bilingüe Defensa Obrera 22 de desembre de 1934 — 18 de juliol de 1936, dirigit per Arcadi de Larrea i Palacín
Unió dels Democratacristians i dels Cristians de Centre
Política
Partit polític italià.
Fou creat el 2002 a partir de la fusió dels partits Cristiani Democratici Uniti CDU i el Centro Cristiano Democratico CCD, els quals, poc abans de les eleccions del 2001, s’uniren en la coalició Biancafiore per a concórrer en el bloc de dretes Casa delle Libertà, amb el qual entrà al govern amb Marco Follini posteriorment secretari general com a vice-primer ministre A l’abril del 2005 la UDC abandonà el govern, però hi retornà poc després de la remodelació duta a terme per Silvio Berlusconi En les eleccions al Parlament Europeu del 2004 obtingué cinc diputats N’és president Rocco Buttiglione
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina