Resultats de la cerca

Estrenada a l’Opéra-Comique de París 1902, fou molt criticada, però gradualment guanyà acceptació A Barcelona, fou estrenada al Liceu, el 1930

Basat en la suposada butlla sabatina de Joan XXII, que fou criticada sobretot pel bollandista Daniel van Papenbroeck 1628-1714, el privilegi fou successivament confirmat fins a Pius XI 1922

Formada durant la primera meitat del s XX, es dedicà a la investigació i la pràctica poètiques dins l’àmbit del formalisme Durament criticada pels teòrics oficials del realisme socialista, fou eliminada D’ella, i parallelament a ella, es desenvolupà el futurisme Fou precursora dels nous corrents literaris i lingüísics vigents actualment a l’Europa occidental Els representants més importants de l’escola foren V Šklovskij, B Eichenbaum i J Tynianov

Diputat, fou ministre de finances 1903-06 i 1918-21 Secundà la política proteccionista del seu pare i establí una severa política fiscal, molt criticada, com també ho fou la seva actuació a favor d’Irlanda 1921 Ministre d’afers estrangers 1924-29, sostingué la Societat de Nacions, promogué el pacte de Locarno 1925 i secundà el de Briand-Kellog 1928 Fou premi Nobel de la pau 1925

Estigué vinculat al Göttinger Hain, grup implicat en el Sturm und Drang Revalorà les balades — Leonore 1773, Der wilde Jäger ‘El caçador irat’, 1778, Das Lied vom braven Mann ‘La cançó de l’home valerós’, 1778, etc— i dedicà cançons torturades a Molly, cunyada i tercera muller seva Escriví una versió de les aventures del baró Münchhausen 1786 Malalt, fracassada la seva vida sentimental i criticada la seva poesia per Friedrich von Schiller, acabà suïcidant-se

Una importància peculiar té el concepte de mediació en Hegel, en el sentit de moment intrínsec del coneixement en virtut del qual aquest assumeix el particular en l’universal i fa del darrer un universal concret Com a negadora de tot salt i alhora de tot immobilisme en el real, la mediació hegeliana fou criticada per Kierkegaard i fou recollida, bé que també transformada en el seu significat concret, pel marxisme, per tal com és inseparable d’una concepció dialecticoracional de la realitat

Independent de la FAI, fou criticada per aquesta i en especial per les Joventuts Llibertàries de Catalunya, les quals no s’hi adheriren fins pel novembre del 1936 Passà de 30 000 membres al principi del 1936 a 120 000 pel febrer del 1937 34 000 al Principat, 8 000 al País Valencià Durant la guerra civil, en fou secretari general Fidel Miró, exsecretari de la regional catalana Tingué, entre d’altres òrgans de premsa, “Juventud Libre” Madrid i “Ruta” Barcelona

Adepte de l’escola analítica de Jordan, descriví nombroses espècies i formes amb encert desigual Herboritzà per la Catalunya del Nord, el País Valencià i les Illes i publicà, juntament amb Paul Cousturier, una Florule de la république d’Andorre 1913 Fou també un dels primers a intentar la publicació d’una flora europea completa, que anomenà Flora Europae terrarumque adjacentium , de la qual publicà vint-i-set volums 1883-91, però que ha estat molt criticada a causa de la utilització d’uns criteris massa disgregadors d’un seguit d’espècies correntment admeses

Després d’haver-se ocupat en oficis diversos, es dedicà a la literatura Descriví la vida de la petita burgesia jueva i episodis de la revolució i la guerra civil Sol ‘La sal’, 1923, Konarmija ‘La cavalleria roja’, 1926, novella en la qual descriu els dos bàndols de la revolució, que fou durament criticada, Evreyskie rasskazy ‘Contes jueus’, 1927, Odesskije rasskazy ‘Contes d’Odessa’, 1931, etc Mestre de la narració curta, passà d’un estil preciosista i romàntic a un altre de més precís i ajustat També escriví per al teatre les peces Zakat ‘L’ocàs’, 1928 i Maria 1935 Morí executat…

Format al Sacramento State College 1958, on exercí la docència del 1966 any que la institució rebé el nom de California State College al 1997, que n’esdevingué professor emèrit Des de l’inici de la dècada de 1970 combinà la residència a Califòrnia i a Horta de Sant Joan Terra Alta Exponent típic de l’ art pop , la seva obra se circumscriu pràcticament a nus femenins d’evident erotisme i clara inspiració en l’estètica publicitària Per aquest motiu la seva obra ha estat criticada per collectius feministes, que la consideren una apologia de l’anomenada “dona objecte” Exposà per…