Resultats de la cerca

Començà a collaborar amb narracions a La Ilustració Catalana i el 1914 fundà a Palamós Marinada , que dirigí Publicà moltes novelles La pera de plata 1905, La ratxada 1907, Vida triomfant 1911, La dissort 1916, Mala llavor 1914, Empordaneses 1920, Bon vent i barca nova 1924, De mort a vida 1925, El martiri d’un apotecari 1926 i El gran rei 1907 és autor també de la comèdia La segona volta 1934, del llibre de poemes Costa Brava Palamós 1953 i de diverses sardanes

Germà de Miquel Roger i Crosa Participà a Barcelona en la fundació del Centre Escolar Catalanista i, membre de la Unió Catalanista, participà en l’assemblea de Manresa 1892 El 1917 fou diputat de la Lliga per la Bisbal Donà nombroses conferències Collaborà a La Renaixença i a La Ilustració Catalana Publicà Els tipus socials de la producció surotapera 1911-12 i Gènesi de la monarquia catalana 1914 altres escrits seus foren recollits a Lectura Popular

Autor de manuals de gramàtica Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic , 1931 Els pronoms febles , 1979, etc, destacà també com a poeta Poemes de vida senzilla , 1977

Era dividit en dos grups quan tingué lloc la conquesta romana s I aC l’un establert entre el Loira i el Crosa, que tenia com a centre principal Avaricum , avui Bourges, i l’altre a la baixa Garona, la ciutat principal del qual era Burdigala , l’actual Bordeus

Es divideix en Alta Marca, amb capital de primer a Charroux i després a Gueret, i Baixa Marca, amb capital a Belac Sembla que fou separada del Llemosí vers el 940 pel duc d’Aquitània Guillem Cap d’Estopa i que fou lliurada com a comtat a Bosó I el Vell, dit també comte de Charroux, però potser ja foren comtes de la Marca el seu pare, Sulpici, i el seu avi Jofré Al s XIII passà a la casa dels Lusignan, i el 1531 fou incorporat a la corona francesa En la divisió administrativa francesa, aquest territori La Marche comprèn els departaments de Crosa i Alta Viena

Nucli industrial metallúrgia, instruments de precisió, tapisseria És cèlebre la tapisseria d' Aubusson , coneguda ja des del 1457 i famosa als ss XVI i XVII Vers el 1935 Jean Lurçat introduí a Aubusson la tapisseria com a art mural Té una escola nacional de tapisseria, fundada el 1885 un museu de tapisseria i un centre d’investigació d’art mural, creat el 1969