Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
curare
Extracte preparat principalment amb l’escorça, les arrels i les tiges de diverses espècies del gènere Strychnos
.
Els indígenes d’Amèrica del Sud l’empraven com a verí per a emmetzinar les puntes de les sagetes La composició i l’aspecte són variables els principis actius més importants són l’alcaloide curarina i els seus derivats Produeix una paràlisi semblant a la tetànica, i la mort sobrevé per asfíxia en aturar-se els moviments respiratoris
curarina
Farmàcia
Alcaloide del curare.
Hom l’empra en cirurgia com a coadjuvant de l’anestèsia general i per a evitar convulsions en diverses malalties
ditaïna
Química
Equitamina.
La seva acció és semblant a la del curare Antigament hom féu provatures per tal de comprovar si guaria la malària
equitamina
Química
Alcaloide extret del dità.
La seva acció és semblant a la del curare Antigament hom féu provatures per tal de comprovar si guaria la malària
mefenesina
Farmàcia
Relaxant de la musculatura esquelètica emprat en el tractament dels estats espàstics hipertònics i hipercinètics.
És sedant i tranquillitzant Hom l’absorbeix ràpidament per via digestiva, i es metabolitza tot seguit És emprat també com a relaxant muscular en cirurgia, en substitució del curare
Daniel Bovet
Farmàcia
Farmacòleg suís, naturalitzat italià.
Treballà a l’Institut Pasteur, i des del 1948 dirigí el departament de farmacologia de l’Istituto Superiore di Sanità di Roma És autor d’estudis bàsics sobre l’acció del curare i la seva utilització com a anestèsic, pels quals li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1957
clorur de tubocurarina
Farmàcia
Química
Alcaloide derivat del curare aïllat del Chondodendron tomentosum.
La forma d anhidra es fon a 274-275°C amb descomposició i s’hidrata progressivament fins arribar a ésser pentahidratada Farmacològicament actua ocupant els receptors de l’acetilcolina a nivell de la placa motriu, i impedint-li l’acció despolaritzant En medicina són emprats la forma d i l’èster dimetílic com a relaxants musculars també és reconegut l’ús de la forma d en la diagnosi de la miastènia gravis
sarbatana
Etnografia
Història
Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
Molt utilitzada a l’edat mitjana, sobretot pels sarraïns zarbaṭana , sembla que al s XIII la feien servir també per a llançar foc grec sobre l’enemic Actualment és utilitzada només per alguns pobles aborígens de l’àrea tropical SE asiàtic, Índia, Madagascar, la conca amazònica, Amèrica Central, etc, entre diversos pobles de l’Amèrica del Nord, com els muskogee i els iroquesos, i, més rarament, a la Melanèsia La llargada del tub és molt variable de 50 cm a 7 m Els models més senzills són simples tubs de canya o de bambú, de vegades protegits per un revestiment exterior tija de palma buidada,…
anestèsia general
Medicina
Abolició de la sensibilitat conscient, amb pèrdua temporal i reversible de l’activitat funcional del sistema nerviós central, aconseguida mitjançant l’administració d’un anestèsic.
Els primers assaigs d’anestèsia foren fets als EUA, per Clarke 1842, Long 1842, Marcy 1844 i Wells 1844, mitjançant vapors d’alcohol, èter sulfúric o protòxid de nitrogen les seves experiències, però, passaren desapercebudes El 1846, al Massachusetts General Hospital de Boston, Williams Thomas Morton anestesià per primera vegada eficaçment amb èter sulfúric un malalt D’aleshores ençà el procediment anestèsic ha ampliat considerablement el seu camp i la seva eficàcia Hom pot recórrer a l’anestèsia per via inhalatòria o endovenosa En la via inhalatòria els anestèsics emprats són gasos d’…