Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Louis Moreau Gottschalk
Música
Pianista i compositor nord-americà d’origen francès.
Cal remarcar-ne el virtuosisme i el caràcter romàntic de les peces de piano, com La danse ossianique Deixà també poemes simfònics, com Montevideo
Carlo Blasis
Dansa i ball
Coreògraf i ballarí italià.
Fou primer ballarí de la Scala de Milà i director de la seva acadèmia de dansa És autor de Traité élémentaire, théorique et pratique, de la danse 1820 i d’altres obres teòriques Inventà el sistema d’estudi a la barra com a suport d’entrenament
Sergej Lifar
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf ucraïnès.
El 1922 emigrà a França, i formà part 1923-29 dels Ballets Russos de Diaghilev, amb els quals actuà a Barcelona el 1925 hi tornà sovint, més tard, com a primer ballarí de l’Opéra de París 1940, 1944, 1951 El 1945 fundà el Nouveau Ballet de Montecarlo Autor de la coreografia de més de 200 ballets i de llibres, com La danse 1938, Giselle 1942, etc
Marie-Anne de Cupis de Camargo
Dansa i ball
Ballarina francesa.
Fou deixebla de FPrévost i, des del seu debut a l’Opéra de París en Les Caractères de la Danse 1726, s’establí com la principal ballarina de l’època, juntament amb MSalles La seva importància en la renovació de la dansa i en l’evolució de la coreografia és palesa en el perfeccionament de l' entrechat i la cabriola, figures fins llavors reservades a dansaires masculins, així com en la simplificació de la indumentària
Jean-Baptiste Carpeaux
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i dibuixant francès.
Es formà al taller de François Rude i a l’École des Beaux Arts de París La seva obra revelà un canvi respecte a l’academicisme establert, i aportà un to gràcil a uns elements de naturalisme, concretats d’una manera exuberant en el polèmic grup la Danse 1869, creat per a la decoració de l’Opéra de París, en el grup escultòric Les Quatre Parties du monde 1872, i en el Jeune Pêcheur à la coquille 1857-58
coreografia
Dansa i ball
Art de compondre ballets o danses anotant les figures i els passos dels solistes i dels grups, harmonitzats amb la música i altres elements de l’espectacle.
La primera notació coreogràfica —molt rudimentària— de què hom té notícia és continguda en el Llibre Vermell de Montserrat La coreografia dels primers ballets francesos, anglesos i italians del s XVI s’ha perdut i avui no pot ésser reconstruïda si no és a base de deduccions corroborades pel testimoniatge dels documents contemporanis Sembla que consistien en un passeig o una sèrie de passos que seguien un traçat determinat les evolucions concloïen sovint formant les lletres de l’alfabet o el nom del rei o del personatge al palau del qual eren executats La primera escola sorgí a Milà, formada…
Jean-Georges Noverre
Dansa i ball
Coreògraf i ballarí.
Apassionat per la dansa, estudià amb Louis Dupré Debutà al Théâtre de la Foire de Saint-Laurent, de París 1743 es féu remarcar a Berlín, a la cort de Frederic II 1744-46, i a Marsella Tornà a París, on presentà coreografies amb èxit Més tard treballà a Londres, Lió i Viena El 1760 publicà les cèlebres Lettres sur la danse et sur les ballets , que reedità i amplià sovint Havent tornat a París, féu la coreografia del ballet de Mozart Les petits riens 1778
Stephen King

Stephen King
© Shane Leonard
Literatura
Escriptor nord-americà.
Autor de best-sellers en el gènere de terror, la majoria dels quals han estat duts al cinema Carrie 1974, Salem's Lot 1975, The Shining 1976, Danse Macabre 1981, Christine 1983, It 1987, Misery 1988, Needful Things 1991, Insomnia 1994, The Green Mile 1995, Bag of Bones 1998, Black House 2001, Wolves of the Calla 2003, Song of Susannah 2004 i The Colorado King 2005 El 2000 inicià la publicació per capítols a internet de The Plant , però la interrompé perquè fracassà comercialment, encara que, més tard, en repetí l’experiència amb Riding the Bullet 2002
dansa de la mort
La dansa de la mort a la processó de Verges
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.
En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…
Camille Saint-Saëns
Camille Saint-Saëns amb Enric Granados
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Pianista precoç, es distingí tota la vida com a concertista i organista Es formà amb NHReber i JHalévy Fou organista de la Madeleine 1858-77 i professor de l’École Niedermeyer Com a compositor, concedí especial importància a la bellesa formal, navegant en alguns aspectes contra el corrent del seu temps —cosa que li fou retreta—, tot i que sabé obrir nous camins a la música francesa Del 1877 endavant es dedicà a compondre i viatjar Deixà obres per a orquestra, com les tres simfonies i diversos poemes simfònics Le rouet d’Omphale , 1871 Danse macabre , 1875, cinc concerts per a…